“¡Estoy buscando mi sueño!”, criden els quatre nois damunt de l’escenari d’una de les sales de teatre de Paral·lel 62. “¡Estamos buscando nuestro sueño!”, responen els cinc que estaven estirats al terra de la pista i s’aixequen mentre reciten. Es tornen a estirar. Quatre joves surten a escena, caminant entre els que estan estirats. “¡Queremos vivir, y que la humanidad siga viva y feliz!”. Quatre nois quiets i drets segueixen. “¡Queremos ser nosotros, y no ser los otros!”. Les rèpliques continuen. “¡Venimos a aprender, venimos a enseñar!”.
Amb les veus dels joves ressonant per la sala de teatre, i el silenci del públic atapeït que escoltava amb atenció, començava la performance “ESTEM”, el passat dissabte 2 de març. L’obra és el resultat d’un procés creatiu i de sensibilització que han treballat una vintena de nois i noies migrats sense referents, amb el suport de La Xixa i en el marc del projecte Rassif, liderat pel Casal dels Infants.
Rassif a escena, com es coneix el projecte teatral, doncs, neix de l’objectiu de voler generar un espai per a aquests joves per explicar les seves històries en primera persona, empoderar-se de manera creativa i fer que aquestes històries serveixin per a la sensibilització de la població local. “Volíem que el procés creatiu els servís també perquè se sentissin part de la comunitat”, afegeix l’Adrián Crescini, director general de La Xixa. “Volem que aquests joves formin part de la comunitat, se sentin part de la comunitat, treballin per a la comunitat, i se sentin veïns i veïnes de Barcelona”, continua.
Dues setmanes per muntar l’obra
El procés ha estat curt, però intens. En dues setmanes, es va animar i convocar els i les joves per participar en el projecte, es van reunir amb ells i elles i els seus referents, van fer quatre sessions de dinàmiques teatrals i assajos per preparar l’obra, entre el Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra i la Sala Paral·lel 62, i finalment l’assaig general el mateix dia de l’estrena de la performance.
“Ens hem ajuntat xavals del Marroc, del Senegal, d’altres països d’Àfrica, i hem creat una obra de teatre que ens ha sortit molt bé”, celebra l’Ahmed, un dels participants de Rassif a escena. “Hi ha coneixement, hi ha confiança i quasi tots ens sentim igual, perquè hem vingut aquí i ens hem trobat amb el patiment del carrer, de no tenir casa o menjar, però tots tenim un objectiu”, afirma.
Tot i haver sigut un repte per a tots ells i elles, per la necessitat d’esforç i reflexió que els ha suposat en poc temps, els i les joves se senten agraïts d’haver tingut aquest espai. “Aquest projecte ens ha servit a tots per poder mostrar al públic que venir d’un país diferent no significa que siguem diferents, sinó que tots som iguals, amb els mateixos drets, amb uns somnis diferents o iguals, però tots somiem, i volem l’oportunitat”, explica la Nora, participant del projecte.
“Ara em sento molt bé, molt tranquil i molt content. Normalment, no estic així”
Després de l’obra, les cares dels nois i noies brillen. “Ara mateix estic com un globus que s’acaba de desinflar”, riu la Nora. “Aquella energia que necessitàvem projectar a l’obra, l’hem tret i ha sigut espectacular”. El seu company d’escenari, s’hi suma. “Ara em sento molt bé, molt tranquil i molt content. Normalment, no estic així, perquè sento que tinc una vida vigilada. Surto d’aquí i em trobo amb coses difícils, veig coses que no em deixen bé el cap, coses que no em trobo al meu país”, explica l’Ahmed. “Però, estem bé, estem vius”, afegeix amb un somriure.
Ambdós tenen esperances que aquest projecte pugui continuar. Per a l’Ahmed, era el primer cop que feia teatre, però li ha agradat tant que vol continuar. “He après moltes coses i puc seguir millorant, perquè només hem estat una setmana. Esperem que es faci més perquè m’ha agradat molt”. Per a la Nora no és el seu primer cop, sinó que és el seu somni: ser actriu. Per això, espera que el projecte segueixi endavant, que es porti a les escoles i altres centres, i poder fer més obres amb La Xixa.
