Exposem la realitat dels i les joves migrats sense referents familiars a la Comissió de Drets de la Infància i Adolescència del Congrés dels Diputats

    Rosa Balaguer, directora del Casal dels Infants, i tres diputats sentats a lla taula de presentacions del Congrés dels Diputats.

    Membres de la direcció del Casal dels Infants han anat al Congrés dels Diputats aquest dimecres 5 per presentar el Casal dels Infants i exposar l’acció social i l’acompanyament a infants i joves migrants sense referents familiars que duem a terme, així com l'anàlisi de la situació en la qual viu aquest col·lectiu, i de les polítiques que els afecten. 

    La directora del Casal dels Infants, la Rosa Balaguer, ha parlat davant dels i les membres de la Comissió de Drets de la Infància i Adolescència del Congrés dels Diputats. Després, cada grup parlamentari ha disposat de 3 minuts per fer preguntes.

    La ponència ha començat amb una breu introducció sobre la història del Casal dels Infants, i la feina que fem dia a dia a través dels 63 serveis socioeducatius, acompanyant més de 6.000  infants, joves, mares i pares. Després de la reproducció del vídeo ‘On ningú es queda enrere’, la ponència s’ha centrat en els processos migratoris que menors fan sense l’acompanyament de cap referent familiar.

    Balaguer ha explicat com a partir de 1992, vam començar a detectar les primeres arribades d’infants no acompanyats a Catalunya, que van créixer a principis dels 2000. El 1999, en conveni amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya, des del Casal vam començar a acompanyar aquests infants, majoritàriament provinents del Tànger, en els nostres serveis socioeducatius. El 2002, aquest acompanyament es va concretar amb el projecte Marhaba, un espai on oferíem activitats formatives i d’inserció laboral i on podien aprendre català i castellà. 

     

    Rosa Balaguer durant la ponència al Congrés dels Diputats.

     

    “Tractant-se de menors d’edat que arribaven sense referents familiars, la prioritat havia de ser defensar i fer prevaldre el seu interès superior com a infants, tal com estableix la Convenció sobre els Drets dels Infants. Era i continua sent una obligació de les administracions públiques assumir la seva tutela fins a la majoria d’edat”, ha destacat Balaguer. 

    Del lloc de destí ens vam desplaçar al lloc d’origen, i des del 2000 vam començar a treballar al Marroc, on al llarg dels anys hem consolidat l’equip i l’acció social, coordinant-nos amb una xarxa de 16 associacions locals a Tànger i Casablanca que acompanyen infants, joves i famílies en risc d’exclusió social. 

    El discurs ha agafat un to de denúncia en parlar de l’actual situació d’aquests menors no acompanyats. L’any 2016 es va produir un augment de l’arribada de menors estrangers sols a Espanya. El 2017, hi havia prop de 4.000 menors sense referents a l’estat, que van arribar a ser 14.000 el 2018. Balaguer ha denunciat la falta de previsió i la  insuficient inversió pública per garantir els drets d’aquests i aquestes menors, amb un sistema de protecció a la infància amb escassetat de places i professionals precaritzats. 

    També, Balaguer ha descrit la reforma del Reglament d’Estrangeria com a “un gran pas endavant per aquests nois i noies, i posa fi a la incoherència que la llei establia fins ara”. “No tenia cap sentit”, ha continuat, “que tots els recursos destinats al sistema d’acollida, els esforços de les entitats socials que sabem que donen fruit i, sobretot, dels nois i noies, caiguessin en sac trencat davant de l’obstacle de la regularització administrativa”. 

     

    Presentació del Casal dels Infants al Congrés dels Diputats.

     

    Tot i aquesta millora, Balaguer ha subratllat la discriminació i estigmatització que aquests joves migrats es troben més enllà d’aconseguir la documentació, com els obstacles per trobar un pis on viure i independitzar-se, per aconseguir recursos pel seu itinerari formatiu i per trobar feina. 

    Balaguer ha volgut fer una menció específica a la situació de les menors i joves migrants soles que, tot i representar el 2%, com a noies estan exposades a situacions greus de violència en el procés migratori i també en l’arribada, i són invisibilitzades. Des del Servei de Transició a l’Autonomia (STA), servei que ofereix un pis compartit a joves en situació de sensellarisme i l’ajuda i el seguiment d’un itinerari de formació i inserció laboral, hem impulsat un procés de treball en xarxa amb altres associacions que treballen amb joves migrants sense referents, per organitzar trobades i compartir coneixements per millorar l’acompanyament a aquestes joves. 

    S’ha explicat també el projecte Rassif, que impulsem des de Tànger, Casablanca i Barcelona per millorar el treball en xarxa en la defensa dels drets dels infants i joves que migren sols des del Marroc. “Les administracions públiques espanyoles i marroquines tenen l’obligació de fer que l'interès superior de l'infant prevalgui i de generar les condicions necessàries perquè els menors migrats puguin exercir els seus drets", ha conclòs Balaguer. 

    Per acabar la presentació, Balaguer ha apel·lat als grups polítics a no fer marxa enrere, sinó en avançar en la protecció dels drets d’aquests joves, en centrar els esforços a generar un treball compartit i coordinat entre comunitats autònomes, que respongui a la mobilitat d’aquests joves, garanteixi els seus drets i els brindi noves oportunitats. “Rebutgin i denunciïn qualsevol discurs que pretengui situar-los en la diana de l’odi i la discriminació, en lloc de prioritzar la seva protecció”, ha conclòs. 

     

    Amb el teu suport, podrem continuar acompanyant més de 6.000 infants, pares i mares en risc d'exclusió social a través de 63 serveis socioeducatius.

    Fes un donatiu aquí.

    Fes-te voluntari/ària aquí.