Irene Ramos: «Ens hem apropat molt a les famílies, i elles dediquen més espais a les activitats amb els seus infants»

    Irene Ramos, educadora de Vincles i del grup de petits del centre obert de Llefià del Casal dels Infants de Badalona

     

    Irene Ramos, educadora de Vincles i del grup de petits del centre obert de Llefià

     

    El confinament ha agreujat de manera sobtada la situació de moltes famílies, per a les quals des del Casal dels Infants tractem de mobilitzar tots els suports possibles, en coordinació amb les administracions i les xarxes de solidaritat. L'escletxa de les desigualtats estructurals del sistema es fan més grans. Malgrat l'angoixa, la Irene Ramos explica com les famílies estan enfortint la relació de suport mutu entre elles i generant nous espais de relació amb els seus fills i filles.

    Per a algú que no ho sàpiga: quin acompanyament oferiu a Vincles i al grup de petits del centre obert, on fas d’educadora?

    Vincles és un projecte maternoinfantil en què treballem amb mares i infants de 0 a 3 anys, i la nostra intervenció diària és oferir activitats compartides per a les mares i els fills, perquè creïn xarxa, reforcin el seu vincle, adquireixin llenguatge i guanyin una sèrie d'habilitats i competències que les ajuden a millorar la relació amb els seus fills. I en el cas de Petits, que és el grup de centre obert d'infants de 3 a 5 anys, la nostra intervenció bàsicament es basa en els infants, en oferir-los activitats socioeducatives durant les tardes, però també molt en la implicació de les famílies, que formen part del quotidià d'aquests infants.

    Com s’ha vist alterada aquesta rutina amb el confinament?

    Amb el tema del confinament, tota aquesta activitat s'ha parat, i ara, sobretot, a través d'uns mòbils que ens van facilitar, la nostra via de comunicació amb les famílies i els infants és el telèfon. Des del primer moment els hem informat que aquí estàvem, que, tot i que els locals del Casal tanquessin, nosaltres seguíem treballant, que teníem un telèfon de contacte i faríem un seguiment amb elles per veure com estaven i quina situació tenien.

    I arran d’aquestes trucades, quines situacions heu detectat en les famílies que acompanyeu?

    Ens hem adonat que hi havia famílies que més o menys anaven fent, en el seu dia a dia, amb la seva feina, la seva economia submergida, els seus ingressos, podent pagar els seus lloguers, les despeses de casa... I què ha passat? Que amb el confinament tota aquesta la seva activitat econòmica ha quedat aturada i ens hem trobat amb famílies que d'un dia per l'altre s'han quedat amb zero ingressos. I, sobretot aquestes famílies que treballaven sense contracte, sense ajudes. Aquestes famílies han sigut la nostra prioritat. No tenien cap tipus de referència per part dels serveis socials, perquè, més o menys, anaven fent.

    Davant aquestes situacions d’emergència, quina resposta hem pogut donar des del Casal dels Infants?

    Davant d'aquestes situacions que ens hem anat trobant, des del Casal s'han ofert diferents ajudes. Una d'elles han estat els kits educatius, amb material escolar, de manualitats i joguines, per a aquelles famílies amb infants que s'han trobat que no en tenien a casa. S'ha ajudat a repartir les targetes, perquè els serveis socials o l'administració no donaven l'abast. També s'ha pogut ajudar, en alguns casos, a nivell econòmic a les famílies que més ho necessitaven. De cara als infants que van a l'escola i als adolescents, a Badalona s'han repartit algunes de les 65 tauletes donades per Amazon entre aquells joves i adolescents que no tenien cap eina per poder seguir el ritme de l'escola o connectar-se amb nosaltres, no tenien aquests dispositius. Perquè sí que ens hem trobat que moltes famílies, a nivell de mitjans tecnològics o accés a internet, no ho tenien. Des del Casal hem pogut ajudar. No a tothom, però sí a força famílies.

    Com heu adaptat les activitats quotidianes durant el confinament?

    En un primer moment, des dels diferents serveis, tant a Vincles com al centre obert, vam crear blocs amb activitats, perquè les famílies s'hi poguessin connectar, enviàvem vídeos, enviàvem links... Però després vam veure que faltava més aquest contacte i aquesta relació més directa. Des de fa dues setmanes, hem començat a fer activitats en directe amb els infants i les famílies, perquè es connectin, perquè ens vegin, per poder preguntar "què tal"... Ens estem colant en les seves cases, es colen ells en la nostra... Un cop per setmana, amb el grup d'infants de 3 a 5 anys ens connectem i un dia fem activitats d'esport, un altre manualitats... I també hem creat el cafè amb famílies, perquè, arran dels directes amb els infants, sí que vèiem que les famílies tenien molta necessitat de parlar, de xerrar entre elles, de preguntar-nos, d'explicar... i a vegades col·lapsaven una mica l'espai dels infants. Ara estem oferint un espai on ens connectem, resolem dubtes, les famílies fan xarxa, s'ajuden... Donem molta informació, com ara si poden sortir al carrer o no. La nostra prioritat ara sobretot és això: seguir fent un seguiment telefònic amb les famílies per veure com estan, tant a nivell econòmic com emocional. Moltes d'elles tenen poca xarxa de suport i necessiten trucar-te.

    Creus que n’han tret alguna cosa positiva els infants i les famílies, d’aquesta crisi?

    Sí que molts pares i moltes mares estan buscant espais per fer activitats compartides amb els seus fills que fins ara no feien. Estan fent manualitats, cuinant, fent pastissos, galetes, pa, exercici... I potser abans, en el seu dia a dia, aquests espais no els tenien, perquè era arribar a casa, sopar, dutxar-se, a dormir... Com a molt, el cap de setmana sortien al parc. Moltes ho diuen: "Abans això no ho fèiem i ara ho estem fent". I estan creant, amb el poc material que es té a casa: fan manualitats, aprofiten material reciclable... Nosaltres, com a educadores, sembla mentida, però a través del mòbil i d'internet ens estem apropant molt a les famílies, i elles a nosaltres. Ens preocupem per elles, i elles per nosaltres. A mi em truquen, i quan no contesto un WhatsApp em diuen: "Però què t’ha passat Irene? Estàs bé?" Com per a moltes ets l'única via de connexió amb l'exterior, es crea una xarxa i un vincle que és bonic. Esperem que això continuï un cop puguem tornar a l'activitat normal.