Joves i confinament (II): aconseguir el permís de treball, encara més difícil per al jovent migrat

    En Moha, participant del Servei de Transició a l'Autonomia, a la platja de la Barceloneta

     

    Trobar una feina durant el confinament és complicat, especialment per a alguns col·lectius. És el cas del jovent migrat que encara no té el permís de treball. Perquè un noi o noia estranger major d'edat el tramiti, cal que una empresa li faci una oferta laboral d’un any amb un sou que superi el salari mínim a jornada completa. Un requisit que ja era difícil d’aconseguir abans de la crisi de la Covid-19 i que ara ho és encara més. En parlem amb la Laia Ribas, educadora del Servei de Transició a l’Autonomia, i en Moha, que hi participa.

     

    En Moha va néixer al Marroc, té 21 anys i en fa cinc que va arribar a l'Estat. Després d’haver passat un temps a Melilla, va venir sol cap a Barcelona, on poc després va començar a participar en el nostre Servei de Transició a l’Autonomia (STA).

    L’STA s’adreça a joves majors de 18 anys que no tenen un habitatge estable, i els ofereix viure temporalment en un pis compartit amb altres joves. “En cas que no comptin amb una prestació de l’Àrea de Suport al Jove Extutelat (AJTET) de la Generalitat, també hi obtenen una beca econòmica per fer front a les despeses d’alimentació i altres necessitats bàsiques”, explica la Laia Ribas, educadora del servei. D’altra banda, l’equip educatiu i les persones voluntàries els ofereixen suport per definir un itinerari de formació i inserció laboral i per gestionar emocionalment el procés, amb l’objectiu que puguin acabar valent-se per si mateixos amb autonomia.

    En el cas del Moha, va entrar a viure en un pis al barri del Poblenou —l’STA compta amb sis pisos, quatre per a nois i dos per a noies— i després de fer un primer curs en electricitat, va trobar l’ofici que realment li agradava a la nostra Aula d’Hostaleria: fer de cuiner.

    S’hi va posar amb ganes i va anar adquirint competències: “Vaig fer pràctiques en diversos restaurants i hotels, però no em van poder agafar”. No el van poder contractar, bàsicament, per una trava administrativa: per tramitar el permís de treball, d’acord amb la Llei d’estrangeria, calia que una empresa li oferís un contracte de treball d’un any amb un sou que superi el salari mínim a jornada completa, entre altres requisits. Molt poques ofertes d’aquest tipus arriben a joves sense una experiència laboral prèvia, encara que tinguin els papers en regla... Cal tenir en compte, a més, que el salari mínim va pujar al gener fins als 13.300 euros anuals, i que ara les empreses estan patint el cop de la crisi.

    Perquè un jove estranger pugui tramitar el permís de treball, cal que una empresa li ofereixi un contracte d'un any amb un sou que superi el salari mínim a jornada completa, entre altres requisits

    Quan va començar el confinament, en Moha portava tres mesos fent pràctiques en un restaurant. Estaven contents amb ell i li van oferir una feina que complia amb els requisits per aconseguir el permís de treball, però quan havien de formalitzar el contracte va arribar la crisi de la Covid-19: “L’activitat del restaurant es va aturar i no em van poder contractar. He anat parlant amb els encarregats, espero que en un futur em puguin tornar a fer l’oferta”.

    Moha: “Amb el coronavirus, l’activitat del restaurant es va aturar i no em van poder contractar"

    El cas del Moha no és una excepció, és una realitat que afectarà el jovent migrat,  on trobem molts nois i noies que van arribar en els últims anys a Catalunya, van estar en un centre de menors i ara són extutelats. Aconseguir el permís de treball els serà més difícil, en un moment en què les empreses pateixen la crisi.  “Preveiem que hauran d’esperar més temps per aconseguir el permís de treball. Això implica que no tindran els seus drets garantits i els dificultarà ser autònoms”, comenta la Laia Ribas. 

    Laia Ribas: "Que els joves triguin a aconseguir el permís de treball implica que no tindran els seus drets garantits i els dificultarà ser autònoms"

    En aquest sentit, el govern de l’Estat ha aprovat aquest dimecres la pròrroga de les autoritzacions de residència i treball durant sis mesos un cop finalitzi l’estat d’alarma. Es tracta d’un avenç per garantir els drets dels qui ja compten amb aquestes autoritzacions, però no dona resposta als qui encara no les han aconseguit.

    Pel que fa als joves majors d’edat que han arribat sense l’autorització de residència —o als que tampoc la tenen en sortir d’un centre de menors, un fet que darrerament s’ha donat, malgrat que la llei no ho permet—, per tramitar-la necessiten demostrar que treballen o tenen mitjans propis per subsistir. De nou, es fa molt difícil que ho aconsegueixin, si no compten amb el suport econòmic d’una entitat.

    Davant aquest context, la Laia Ribas assenyala que caldrà adoptar més programes de formació i inserció per donar suport al jovent sense xarxa de suport i facilitar la regularització administrativa de les persones estrangeres. "Com ja ens han ensenyat altres crisis, també caldrà combatre els estigmes i missatges racistes contra aquests nois i noies", afegeix.

    Laia Ribas: "Calen plans d'ocupabilitat, facilitar la documentació i combatre el racisme"

    Per tot plegat, al Casal dels Infants ens hem sumat a la reclamació de més de 900 ONG i organitzacions socials que s’han mobilitzat sota el lema #RegularizacionYa per garantir que, en aquesta crisi del coronavirus, tothom tingui papers i ningú no quedi enrere.

    Et necessitem per fer possible un gran estiu:
    - Vine a fer voluntariat
    - Fes un donatiu