La Covid-19 i les desigualtats agreujades: parlen les famílies

    La Karina Bustamanet al Casal dels Infants de Badalona

     

    La crisi econòmica arran de la Covid-19 ha evidenciat més que mai la bretxa de les desigualtats del sistema, l’ha fet més profunda i ha provocat un esvoranc en moltes llars. Famílies que fins ara aconseguien tirar endavant amb dificultats ara s’han vist amb l’aigua al coll. Ha quedat evidenciada la insuficiència del sistema de prestacions socials, especialment per als qui treballaven en l’economia submergida, com també la feminització de la pobresa, la desigualtat en les condicions educatives dels infants i joves i les vulneracions del dret a l’habitatge. En parlen la Samira, la Karina, la Fatou i en Rafael, exemples de la situació de les famílies que participen en el Casal dels Infants.

    “Treballava netejant quatre cases, i d'un dia per l'altre les vaig perdre totes”, explica la Karina Bustamante, participant del servei Rumb a la feina del Casal dels Infants de Badalona. Viu amb el seu marit, un fill de 12 anys i una filla de 18, la Noelia, que participa en el Casal Jove. “El meu marit fins ara ha treballat fent reformes de pisos, li han anat sortint cosetes de feina... Sense contracte, i per tant no cotitza a la seguretat social. Ara la cosa està aturada i cap dels dos tenim la prestació d’atur.”

    Com ha passat a casa de la Karina, el cop de la crisi econòmica que ha provocat el confinament ha deixat moltes famílies sense ingressos d’un dia per l’altre, moltes sense dret a prestació d’atur perquè treballaven en l’economia submergida. Llars on fins ara havien anat cobrint les necessitats bàsiques sense haver de recórrer als serveis socials. La Karina, de fet, no tenia contacte amb el seu assistent social des de feia més d’un any, quan va gestionar la beca de menjador del seu fill, que llavors encara anava a primària. “Ara hi he tornat i no constava als seus expedients. Les educadores del Casal dels Infants em van ajudar amb les gestions amb l’assistent i finalment m’han donat l’ajuda alimentària del banc dels aliments que ha creat l’Ajuntament de Badalona i que gestiona la Creu Roja.”

    Karina Bustamante: “Treballava netejant quatre cases, i d'un dia per l'altre les vaig perdre totes”

     

    Alimentació i necessitats bàsiques

    L’alimentació ha estat la primera necessitat que ha calgut cobrir. Les famílies amb infants escolaritzats a primària han pogut comptar amb una targeta moneder que ha suplert la beca de menjador, desplegada per la Generalitat i que des del Casal dels Infants hem ajudat a repartir. Les que tenen un infant al servei de centre obert també han rebut una targeta moneder per al berenar. Algunes també han pogut rebre una prestació extraordinària del programa CaixProinfància, i en els casos de més urgència, una kit d’emergència que hem desplegat des del Casal dels Infants.

    Per a la Samira Zarhouni el confinament va arribar just després d’un canvi significatiu en la seva vida: feia poc que havia deixat de treballar com a cuinera en una residència de gent gran i s’acabava de divorciar, havent de fer-se càrrec tota sola dels seus quatre fills d’11, 9, 7 i 4 anys, tots ells participants del servei Anem i Tornem del Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet. “En una situació tan complicada i amb quatre fills a càrrec, et preguntes ara què has de fer”.

    Samira Zarhouni: “En una situació tan complicada i amb quatre fills a càrrec, et preguntes ara què has de fer”

    A través de les educadores referents dels seus fills i filles, la Samira va tenir accés a les targetes moneder de la beca de menjador i del centre obert, així com a la prestació extraordinària del programa CaixaProinfància.

    Com la Samira, la Fatou Diouf és un altre exemple de família monomarental que ha vist com se li complicava més que mai tirar endavant. Amb  dues filles de 14 i 10 anys i un fill de 6 que participen al Casal dels Infants de Salt, abans de la crisi sanitària treballava en un hotel, i amb l’establiment del confinament li van aplicar un ERTO que no va començar a cobrar fins al maig. Aquestes setmanes ha comptat amb les targetes moneder de la beca de menjador dels seus fills, excepte de la gran, que ja va a l’institut i no en té.

    Però les despeses han seguit acumulant-se, i algunes, com el lloguer del pis, la Fatou no les ha pogut afrontar: “Sóc una dona treballadora, i si no treballo, a part de posar-se tot més difícil, em sento malament, i això afecta els meus fills”, Ara està gestionant amb els serveis socials i el suport de les educadores del Casal dels Infants que li tramitin la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania.

    Fatou Diouf: “Sóc una dona treballadora, i si no treballo, a part de posar-se tot més difícil, em sento malament, i això afecta els meus fills”

    En el cas d’en Rafael Crespo, pare de dues filles de 10 i 14 anys participants del Casal dels Infants del Besòs i la Mina, tant ell com la seva dona també van patir un ERTO i tampoc el van poder cobrar fins finals de maig. Ell treballa en una fundació i ella com a recepcionista, i han passat d’arribar a tenir una certa capacitat d’estalvi a, de cop i volta, no poder pagar les factures: “He hagut de deixar de pagar les últimes despeses de la llum i el gas, que se m’acumulen com a pendents”, explica en Rafael.

    Rafael Crespo: “He hagut de deixar de pagar les últimes despeses de la llum i el gas, que se m’acumulen com a pendents”

    L’habitatge

    A part de veure’s sobrevinguts pels ERTO, en Rafael i la seva dona van trobar-se en la circumstància d’haver d’acollir a casa seva dos familiars que havien marxat de Xile com a demandants d’asil, havent de compartir entre quatre adults i dos infants un pis de 60 metres quadrats.

    Tot i que aquest és un exemple molt específic, la insuficiència d’espai i de ventilació en l’habitatge ha dificultat el dia a dia de moltes famílies que participen en el Casal, una realitat que ja vivien abans del confinament però que ha estat més difícil de suportar quan ha calgut quedar-se a casa. Hi ha hagut famílies que han quedat confinades en una única habitació, en un espai sense cèl·lula d’habitabilitat i compartit amb altres persones o en pisos sense accés a subministraments bàsics.  

    Aquestes situacions han tornat a posar en relleu que les vulneracions del dret a l’habitatge digne són sistemàtiques per a moltes famílies, i ha calgut mobilitzar moltes gestions amb els serveis socials per trobar solucions a cada cas.

    Suport emocional

    Que el Casal dels Infants els hagi fet costat en la seva lluita per tirar endavant, malgrat la distància que imposava el confinament, és un dels aspectes que més valoren les famílies. “Des del principi em van estar trucant les educadores del Casal, i això em donava un xut d’energia. Em feia pensar que, almenys, hi havia algú que es preocupava per mi”, explica la Samira.

    Samira Zarhouni: “Des del principi em van estar trucant les educadores del Casal, i això em donava un xut d’energia"

     

     

    És el mateix sentiment que té la Karina, que al Casal hi tenia com a referent l’equip educatiu del Rumb a la Feina, un servei que té com a objectiu millorar l’ocupabilitat de les persones que hi participen reforçant les competències transversals i els recursos per a la cerca de feina. Amb l’acompanyament de l’Elena, la seva educadora, la Karina ha obtingut el certificat de Manipuladora d’Aliments i fins hi tot va tenir una oportunitat laboral a la qual va haver de renunciar perquè, donat que pateix asma i en el context de la pandèmia, li suposava un risc per a la salut. El que més destaca, però, és el tracte que ha rebut en totes aquestes setmanes: “L’Elena ha estat pendent de tot l’aspecte laboral, però també del familiar, i gràcies al seu suport ens hem sentit menys desprotegits”, explica.

     

     

    Bretxa educativa i digital

    “Les professores posaven deures als meus fills i a casa no teníem internet. Només tenia les dades del meu telèfon, i a quin dels meus quatre fills li havia de deixar? La meva filla gran l’any que ve fa el salt a l’institut i és la que més deures tenia...”, comenta la Samira. No disposar d’accés a la xarxa o a dispositius informàtics adequats per seguir el curs ha estat un problema per a moltes famílies amb infants a càrrec. Des del Casal dels Infants, amb la col·laboració d’Amazon, la fundació Pro-Futuro i altres iniciatives, vam aconseguir repartir més de 140 tauletes entre aquelles famílies que més ho necessitaven. La Samira en va rebre una per als seus fills, i la seva és una de les 50 famílies a les quals hem pogut facilitar connexió a internet durant sis mesos gràcies a la col·laboració de Parlem.

    La Fatou, la Karina i en Rafael també van rebre una tauleta per als seus fills i filles. Però més enllà de l’accés als dispositius, el confinament ha evidenciat que les famílies també necessiten acompanyament per tenir les competències tecnològiques per aprofitar-los. També quan les mateixes persones adultes han de fer tràmits i gestions. La Karina, per exemple, recorda que va rebre setmanalment vídeos del programa Rumb a la feina on la Gina, educadora del servei, explicava de forma didàctica com utilitzar aplicacions i recursos d’internet per cercar feina.

    Tornant al curs educatiu, l’acompanyament familiar és clau per a l’èxit educatiu dels infants i joves, però no tots els pares i mares tenen el mateix capital cultural ni les competències necessàries, especialment per donar suport als seus fills i filles des que fan el salt a l’institut. Aquest és un factor de desigualtat determinant que s’ha agreujat durant el confinament, uns mesos en què l’acompanyament familiar ha tingut més pes que mai en el procés d’aprenentatge.

    A l’estiu i durant el curs vinent, cal invertir recursos per compensar aquest desavantatge educatiu, amb més programes de reforç dels aprenentatges fora de l’horari lectiu i que transfereixin competències a les famílies perquè es puguin involucrar en l’itinerari educatiu dels infants i joves. A partir del setembre, també serà necessari desplegar el Pacte contre la segregació escolar a Catalunya per garantir una distribució de l'alumnat més igualitària en els centres educatius, i dotar de més recursos els que concentren més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. 
     

    El desconfinament

    Les angoixes de la majoria d’aquestes famílies, malauradament, no s’han acabat amb el desconfinament. Moltes encara no han recuperat la feina i seguiran necessitant prestacions i serveis per tirar endavant. Des del Casal dels Infants, més enllà d’oferir als seus fills i filles unes activitats d’estiu més necessàries que mai, hem reforçat els espais d’assessorament per a les famílies, per donar-los suport en els tràmits de prestacions i oferir-los un acompanyament emocional.

    Caldrà, al mateix temps, seguir incidint perquè les administracions públiques mobilitzin els recursos necessaris perquè aquestes famílies tirin endavant i poder preveure futures situacions de risc. El desplegament de la prestació de l’ingrés mínim vital, així com de totes aquelles mesures que corregeixin les desigualtats acumulades, seran determinants en els pròxims mesos.