Al gimnàs de l’escola Beethoven del barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet un grup de nens i nenes seu en rotllana. Tres d’ells, en Yussef, l’Anas i en Sami, són dempeus a punt de respondre a una bona bateria de preguntes dels seus companys, que esperen torn amb la mà alçada. La dinàmica de l’activitat se la saben bé, perquè fa setmanes que la comparteixen tots els dilluns: cada infant té un dia en el calendari en què ha d’explicar a la resta com és el país on va néixer o d’on ve la seva família —ho fan en grups, si comparteixen un mateix origen—. Un cop respostes les preguntes dels companys, hi ha qui porta alguna cosa de menjar típica del país en qüestió, altres fan un ball, algú prefereix ensenyar-los un joc popular…
Els protagonistes d’aquesta història són els infants de 6 a 12 anys del Tornem Beethoven, el servei socioeducatiu que ofereix el Casal dels Infants de Santa Coloma al barri de Fondo a la tarda, un cop acaba l’horari lectiu. “Tot va començar a iniciativa dels mateixos nens i nenes, a principis de curs”, explica la Celia, l’educadora del grup juntament amb l’Albert. “Vèiem que entre ells i elles es feien moltes preguntes sobre els seus orígens, i a partir d’aquí els vam proposar fer una activitat que donés resposta a la seva curiositat”, afegeix. Per començar, vam dedicar algunes sessions a treballar què és la interculturalitat: el respecte a la diferència i als companys, la igualtat entre tots i totes i la importància d’un diàleg fluid que cohesioni el grup. Després van decidir ubicar-se i organitzar-se: van senyalar en un mapa mundi tots els països dels quals parlarien, per saber geogràficament on es troben, i van establir en el calendari quan faria l’explicació cadascú. En tot aquest procés també hi van participar la Mar, l’Aida i la Dolors, voluntàries del Tornem.
“Quin és el plat més típic?”, pregunta en Zhander des d’un racó de la rotllana, trencant el gel. “La tajine i el cous cous’, responen al moment en Yussef, l’Anas i en Sami, impacients i emocionats. La curiositat s’acumula, com les explicacions dels tres experts en la matèria, i així anem descobrint que al Marroc hi ha gent que creu en Al·là, el déu de l’Islam, que l’estat marroquí ha estat en guerra amb països com França i Espanya i que la vaca i el xai són alguns dels animals que ens hi podem trobar. “És important que els infants preguntin tot allò que vulguin, que no tinguin prejudicis a l’hora d’interessar-se per allò que desconeixen ni por a sentir-se jutjats ni jutjades per tenir costums diferents. Amb aquest diàleg basat en la llibertat d’expressió, l’infant que explica la seva cultura se sent important i reconegut”, comenta la Celia.
Celia, educadora del Tornem Beethoven: “Amb aquest diàleg basat en la llibertat d’expressió, l’infant que explica la seva cultura se sent important i reconegut”
“Nerviós, content i alegre”, diu el Zhander que es va sentir el dia que va parlar d’Hondures a la resta del grup. Aquella tarda els va poder explicar que allà, on va néixer, la llengua més parlada és el castellà, però també n’hi ha altres, com el garifuna. També els va portar uns pastelitos que havia preparat la seva mare, fets amb patata, arròs i farina de blat de moro. La Georgina, en canvi, va néixer a Catalunya i no va portar res per menjar, però si ho hagués fet hagués triat la papa a la huancaína , una recepta que també podríem provar si viatgéssim a Cochabamba, a Bolívia, on viu gairebé tota la seva família. A qui encara no li ha arribat el torn per explicar els seus orígens és a en Mohamet, que ja té pensat què dirà: “Els explicaré que jo vaig néixer aquí però que els meus pares són del Senegal, i que allà hi ha persones pobres i persones riques”.
Mohamet, participant del Tornem Beethoven: “El dia que em toqui explicar d’on vinc, explicaré que jo vaig néixer aquí però que els meus pares són del Senegal, i que allà hi ha persones pobres i persones riques”
L’estona ha anat passant i en Sami, en Yussef i l’Anas decideixen que ha arribat l’hora de trencar la rotllana. Ho fan per ensenyar als seus companys a jugar al kach kach, un joc popular marroquí molt semblant a fet i amagar. Tanquen els ulls de cara a la paret i comença el compte enrere perquè cadascú s’amagui. Unes quantes corredisses i moltes rialles després, ja han cremat les últimes energies de la tarda. És hora de recollir, deixar endreçat el gimnàs i enfilar cap a casa, amb ganes que arribi un altre dilluns per seguir coneixent i compartint com es veu el món des d’ulls i racons diferents.