La retrobada dolça de la Meritxell i el Casal dels Infants

    La passió de la Meritxell Montserrat són els pastissos. Fa 12 anys que en fa i ensenya a fer-ne a Mericakes, la seva empresa. Abans de tenir èxit en l’ofici, va ser una nena ravalera amb una situació complicada a casa. L’espai per aprendre, gaudir i sentir-se escoltada el trobava al Casal dels Infants. Molts anys després, és ella qui acull el Casal al seu taller al barri de Gràcia, per fer un curs per a dones del barri de la Mina participants del servei de formació i inserció dDones.

     

    Tot i que en tenia ganes, amb el pas del temps i les obligacions del dia a dia no havia pogut recuperar el vincle amb l’associació: “Havia entrat diverses vegades a la web del Casal, però no tenia temps per fer-me’n voluntària. Puc arribar a treballar 14 hores al dia a l’obrador, i tinc un fill de 12 anys”.  Per això la Meritxell no s’esperava rebre un mail de la Cami, educadora del Casal dels Infants del Besòs i la Mina, que havia descobert Mericakes fent recerca de cursos de pastisseria per a les participants del dDones. “Em va proposar fer un curs per al Casal sense saber que jo hi havia de participat de petita. Em va fer moltíssima il·lusió i vaig contestar que sí de seguida”. La retrobada, per casualitat, havia quallat.

    Pocs dies després, les participants del dDones entraven a l’obrador de Mericakes. Són joves del barri de la Mina que al servei estan aprenent competències transversals i tècniques per trobar feina en el sector dels forns i les cafeteries. La cirereta del pastís de la formació, doncs, seria un curs intensiu amb la Meritxell per aprendre a fer bescuits i farcits. Dos matins, nou hores d’aprenentatges, un diploma de Mericakes i un bon tros de pastís per emportar-se cap a casa. “Jo estic molt contenta, perquè he vist que aprenien. Han descobert coses que jo ja tinc interioritzades, com ara que batent clares d’ou amb sucre aconseguim la merenga. M’ho he passat molt bé”, comentava la Meritxell en acabat.

    Als 37 anys, la Meritxell no només pot transmetre coneixements a les joves, sinó esdevenir un referent sobre com encarar el futur. “Pel fet de ser d’un lloc en concret, com el Raval o la Mina, no s’han de posar límits”. En el seu cas, va deixar d’estudiar als 16 anys, es va posar a treballar i amb 17 ja s’havia independitzat. Però trobar la seva passió va fer que lluités per ser pastissera, aconseguís estudiar a l’escola Hoffmann i s’especialitzés en disseny de pastissos creatius. “El més important és que creguin en elles mateixes i trobin una motivació, i després ja trobaran la manera de lluitar per aconseguir el que vulguin”, assegura.