“La vulneració del dret a l’habitatge fa que les famílies no se sentin segures”

    El Casal dels Infants forma part de la vida de la Marina Planell des que ella tenia tres anys. Com els ha passat a tants nois i noies, el Casal ha estat una segona família per a ella, un lloc on ha crescut i après, teixint lligams amb molta gent, tenint accés a suport educatiu i a activitats de lleure quan sortia de classe, compartint moments feliços i també la càrrega emocional de situacions personals difícils. Una d’aquestes va ser patir la vulneració del dret a l’habitatge. Avui és una de les col·laboradores del programa d’educació en valors Escola Suma, que sensibilitza l’alumnat d’escoles i instituts sobre les desigualtats i les maneres de combatre-les.

     

    Quan vas començar a participar en el Casal dels Infants?

    Porto al Casal des que tenia tres anys i fins ara, que en tinc 17. Tinc dos germans, i quan era petita a la tarda els meus pares estaven treballant i necessitaven que ens quedéssim amb algú. Tenir un espai on poder deixar els seus fills perquè juguessin, fessin els deures i tot això, a la meva mare li donava una tranquil·litat que potser si ens hagués deixat a casa, amb el meu germà gran cuidant-nos, no hagués estat la mateixa.

    Quan eres petita vas veure com se’t vulnerava el dret a l’habitatge. Com et va afectar?

    Ens van fer fora del meu pis, perquè ja no podíem arribar al preu de lloguer que ens demanaven, que era molt alt. Vam haver d’anar a viure a casa de la meva àvia. Des que sóc petita m’he hagut de mudar unes sis o set vegades per tota Barcelona per aquest motiu. Quan hi havia mesos que sabia que no podíem pagar, em notava que estava molt i molt nerviosa, a l’escola, al Casal a casa també... Em va afectar a mi i afectaria a qualsevol persona, perquè et poses molt tensa, em barallava amb els educadors i educadores del Casal, mestres de l’escola, companys i companyes de classe... Sempre volia sortir al carrer, que em donés l’aire i no estar tancada a les aules. La vulneració del dret a l’habitatge fa que les famílies no es sentin segures. És un tema que està fatal i del qual s’hauria de parlar més.

     

    La Marina durant un moment de l'entrevista
    La Marina durant l'entrevista

     

    Davant situacions difícils com aquesta, quin suport reps del Casal dels Infants?

    Al Casal t’escolten, sempre que et veuen una mica trista et pregunten què tal va per casa, què tal ha anat l’examen, què tal tot... Si veuen que necessites parlar, vas a un espai més tranquil i pots dir als educadors i educadores tot el que et passa.

    "Al Casal t’escolten, sempre que et veuen una mica trista et pregunten què tal va per casa, què tal ha anat l’examen, què tal tot..."

    I quin suport t’ha aportat el Casal dels Infants en els estudis?

    T’hi trobes educadors i educadores i persones voluntàries que t’ofereixen reforç escolar en diverses matèries. Gràcies a ells i elles vaig treure bones notes en algunes assignatures. Vaig poder superar moltes coses que no entenia gràcies a ells i elles, que tarda rere tarda em van ajudar amb els exercicis. En aquest sentit, a part del suport escolar va ser important el suport emocional, quan em deien que jo podia tirar endavant i que no em rendís. Que algú et faci costat d’aquesta manera t’ajuda a superar l’ESO, el batxillerat, la universitat o allò que estudiïs.

    "A part del suport escolar va ser important el suport emocional, quan em deien que jo podia tirar endavant i que no em rendís"

    Com vas fer el salt a batxillerat? Quins plans de futur tens?

    Vaig parlar amb l’educadora que més em coneixia, la Laia, i li vaig dir que no podia fer batxillerat perquè no podia pagar-ho. Em va dir que parlaria amb fundacions per explicar la meva situació i buscaria beques. Després de fer uns quants papers, em van donar una beca que em cobreix el batxillerat i la universitat, i em vaig treure una preocupació molt gran de sobre. Quan acabi el batxillerat vull estudiar art i disseny a l’Escola Massana.