“M’agrada que els nois i noies em vegin com algú que els pot escoltar i ajudar”

     

    Miquel Hernando, educador del Casal Obert d'Adolescents (COA) del Raval — Té 22 anys, però en fa més de cinc que forma part del Casal dels Infants, on va començar com a voluntari atenent menjadors escolars. És jove, sí, però també molt més que el prototip del monitor guai: està orgullós de poder ser un referent positiu per als nois i noies, d’oferir-los un entorn segur i de formar part d’un equip de treball on ha fet bons amics i amigues. Del Raval li agrada que guanyin pes les entitats, però voldria que, més enllà de ser un lloc bonic per passejar, els veïnat hi visqués en millors condicions.

     

    Quan vas començar a participar en el Casal dels Infants?

    Vaig començar al Casal amb 14 o 15 anys, fent un projecte d’ajudant de menjadors, molt poques hores, en el qual també em van oferir una petita formació sobre la intervenció socioeducativa amb infants. I després dels primers anys com a voluntari vaig entrar a treballar a l’associació. Ara sóc auxiliar educatiu al Casal Obert d’Adolescents (COA) del Raval, concretament amb el grup de 1r i 2n d’ESO.

    Què s’hi fa al Casal Obert d’Adolescents?

    És un espai per a nois i noies de 1r a 4t d’ESO que venen tres tardes a la setmana. Hi fan activitats diverses, que es planifiquen en funció de les seves demandes i del que l’equip educatiu considerem que convé al grup. Podran fer, per exemple, guitarra, manualitats, reforç escolar... Hi ha un dia a la setmana que fem esport i un altre que fem una activitat en què participa tot el grup junt.

     

    En Miquel en ple partit de bàsquet amb nois i noies de COA Raval.
    En Miquel en ple partit de bàsquet amb nois i noies de COA Raval.

     

    I per què és important que els nois i noies puguin participar en aquestes activitats?

    Per a mi, fem que els nois i noies passin el temps d’una manera normal, de la manera que ho farien si tinguessin possibilitats per aprofitar les estones lliures. Si aquests nois i noies no estan aquí, no desapareixen, estan a un altre lloc.  De la mateixa manera que tothom té al cap els riscos de les drogues o d’estar massa temps al carrer,  em preocupa aquell noi o noia que està tot el dia ficat a casa, que no es relaciona a les tardes. Tenim molts casos en què aconseguim que  vinguin, que s’obrin i facin un procés impressionant. És important oferir aquest espai segur als adolescents, perquè a vegades no el troben en altres esferes.

    "Em preocupa aquell noi o noia que està tot el dia ficat a casa, que no es relaciona a les tardes. Tenim molts casos en què aconseguim que vinguin, que s’obrin i facin un procés impressionant."

    Com et sents dins l’equip?"

    Sempre m’he sentit a casa meva. Un dels meus grups d’amics més sòlid l’he fet aquí, amb gent de l’equip. El bon tracte entre nosaltres és molt important, perquè a vegades les coses no van bé.  Potser les activitats no surten com havíem planejat, o els nois i noies han tingut un mal dia a l’escola... El que és important és que com a equip consensuem com intervenir. I comptem amb el suport de les persones voluntàries, que venen amb una predisposició brutal per donar un cop de mà.

     

    En Miquel jugant al futbolí a l'espai del COA Raval.
    En Miquel jugant al futbolí a l'espai del COA Raval.

     

    Parlant de les persones voluntàries, quina és la seva impressió del COA quan el coneixen?

    A vegades venen insegures: “Com em portaré amb els adolescents?”, pensen. És aquesta idea que a vegades tenim que l’adolescència és un tema a tractar de puntetes... Però quan entren per la porta del COA s’enamoren del projecte!

    Ser un educador jove t’ajuda en la teva feina?

    Cadascú té les seves “armes”. Una persona de 30 anys tindrà més bagatge, més experiència a la vida. Jo quan vaig entrar al COA tenia 20 anys! Sabia de Youtubers, d’esports, de les notícies que seguien els nois i noies... el vincle afectiu i de bon rotllo va ser instantani. La meva part més difícil va ser situar el límit d’aquest vincle amb els nois i noies.  

    "Una persona de 30 anys tindrà més bagatge. Jo quan vaig entrar al COA sabia de Youtubers, d’esports, de les notícies que seguien els nois i noies... el vincle va ser instantani!"

    Com veus el barri del Raval?

    Des que tinc memòria he vist canviar molt el Raval, i cap a millor. Ara hi ha moltes entitats que treballen per a la gent d’aquí, la que viu al barri. Però l’estigma d’associar-lo a perills, en part, segueix. Sobretot en gent més adulta.  Això sí, el turisme i les botigues boniques no tapen que els pisos estan súper sobreocupats, en males condicions i que hi ha una densitat de població que no te la trobes enlloc. La preocupació que queda és que molts pisos es reformen, però després no hi entra a viure la gent que hi vivia abans. La gent del barri ha de marxar a la perifèria de Barcelona.

    Digues alguna cosa què t’hagi marcat durant aquests anys al Casal dels Infants.

    Que em vegin com un referent, no pel fet de ser jove i pugui semblar un monitor guai, sinó perquè són conscients que, malgrat que discutim, els estic escoltant i els dic coses que els poden ajudar. Després de tantes batalletes viscudes amb ells i elles, això em fa saber que hi ha alguna cosa que se’ls està quedant enganxada i que s’emportaran fora d’aquí.