Nou curs, deures pendents (II): les prioritats en l’atenció a la infància, les famílies i el jovent en risc

    Una nena que participa en el Casal dels Infants de Badalona escolta els educadors  i educadores

     

    L’inici del nou curs escolar ha de servir per posar els infants, d’una vegada per totes, en el centre de les mesures urgents contra la crisi socioeconòmica de la Covid-19. El dret a l’educació centra el debat aquests dies, i és necessari que sigui prioritari, però també és imprescindible garantir i reforçar els serveis d’atenció i la prevenció de les situacions de risc d’exclusió social entre els nens i nenes. Calen, així mateix, més recursos i agilitat administrativa perquè les famílies amb fills a càrrec que estan amb l’aigua al coll puguin tirar endavant. Pel que fa als joves, és necessari destinar esforços perquè el seu itinerari cap a l’adultesa no es vegi truncat, i això passa perquè puguin continuar estudiant i preparant-se per al món laboral. L’atenció en clau d’emergència no ens ha de fer perdre de vista la situació de partida abans de la pandèmica: urgeixen polítiques públiques contra les desigualtats estructurals que ja arrossegàvem.

    Atenció i prevenció per a la infància en risc

    Vetllar pels drets dels nens i nenes que més estan patint aquesta crisi requereix un treball en xarxa que impliqui a tota la comunitat. Les escoles i instituts, més enllà de garantir l’adquisició d’aprenentatges, han de ser un espai de relació segur i també de detecció de situacions de risc que des dels serveis socials i altres àmbits de les administracions públiques s’hauran d’abordar. És per això que cal garantir que els centres educatius ofereixin una atenció presencial durant tot el curs.

    Cal anar més enllà de les aules, però. Els serveis d’intervenció socioeducativa per a infants i adolescents en situació de risc són més necessaris que mai. Serveis com els Centres Oberts, que oferim al Casal dels Infants i formen part de la cartera de serveis socials, són fonamentals per atendre i prevenir situacions de risc i afavorir el desenvolupament adequat dels infants. Cada tarda, quan acaba l’escola o l’institut, els nens i nenes que hi participen compten amb l’acompanyament d’educadors i educadores que són un referent per al seu benestar: fan un seguiment de la seva situació, mantenen tutories amb les seves famílies i treballen en xarxa amb els serveis bàsics d’atenció social i la xarxa d’entitats del territori.

    En un moment crític com l’actual, defensem que cal garantir la presencialitat en aquests serveis d’acompanyament a la infància en risc: no podem tornar a vetllar pels drets d'aquests nens i nenes des de la distància, com moltes entitats vam haver de fer durant el confinament —en el cas del Casal dels Infants, vam acompanyar 2.000 infants i les seves famílies—. És necessari, així mateix, mantenir taules de coordinació locals per a la gestió de l’emergència social que involucrin les àrees d’educació i salut de les administracions, els serveis socials i les entitats de cada territori.

     

    La prevenció i l'atenció de les situacions de risc en la infància requereixen un acompanyament presencial
    La prevenció i l'atenció de les situacions de risc en la infància requereixen un acompanyament presencial

     

    Prestacions àgils i formació per a les famílies vulnerables

    Abans de la crisi, una de cada quatre famílies el risc amb infants a càrrec es trobava en risc de pobresa, el doble que les que no tenien criatures. La situació ja era especialment complicada per a les monoparentals, ja que gairebé la meitat es trobava sota el llindar de la pobresa. Amb la crisi de la Covid-19, moltes s’han trobat amb l’agreujant d’entrar a l’atur, veure’s afectades per un ERTO o haver perdut la seva font d’ingressos en l’economia submergida. Si ens fixem en les xifres, a l’agost hi havia 480.600 persones aturades a Catalunya i 170.200 afectades per un ERTO.

    La resposta de les administracions a la situació d’aquestes llars està sent lenta i insuficient. El desplegament de l’Ingrés Mínim Vital, una mesura necessària a l’espera que s’acabi atenent la demanda d’una renda bàsica, està donant una resposta molt poc àgil a les sol·licituds de la ciutadania. Des de l’aprovació de la prestació, s’han saturat els canals presencials i telemàtics per tramitar-la, tal com ha denunciat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i hem pogut comprovar les entitats socials en el dia a dia.

    Aquest context ens ha obligat, com a entitats socials, a donar resposta a les necessitats de les famílies, assessorant-les en una tramitació feixuga i amb excessives traves. Des del Casal dels Infants ho hem fet des de l’inici del confinament, i aquest mes engeguem un nou servei específic per oferir suport a les famílies en aquestes gestions. És urgent, però, simplificar aquest procés de tramitació de les prestacions i dotar els serveis socials i d’ocupació amb el personal necessari per gestionar-les amb agilitat.

    Urgeix, així mateix, reforçar els programes de formació i inserció per a adults, perquè les famílies que han perdut la feina guanyin competències i millorin la seva ocupabilitat. Cal tenir en compte que per aconseguir-ho s’han de destinar més recursos per a espais de guarda i cura dels infants per facilitar la cerca de feina dels pares i mares, especialment en el cas de les mares solteres.

     

    La tramitació de prestacions per a les famílies en risc ha de ser més àgil i eficaç
    La tramitació de prestacions per a les famílies en risc ha de ser més àgil i eficaç.

     

    Igualtat de condicions educatives

    El confinament ha eixamplat la bretxa de desigualtat en les condicions educatives dels infants. Si abans de la pandèmia l’origen social i migratori ja determinava l’èxit educatiu dels infants i adolescents —els fills i filles de famílies migrades o amb un nivell socioeconòmic baix patien més el fracàs escolar, l’abandonament escolar prematur i uns resultats acadèmics inferiors a la mitjana—, ara ho fa encara més. Que tot el curs es desenvolupi de manera presencial serà clau per revertir aquesta tendència.

    Un dels motius d’aquest agreujament de les desigualtats educatives és que l’acompanyament familiar, que ja era un factor clau en el procés d’aprenentatge dels nois i noies, ha estat més determinant que mai durant el confinament. No totes les famílies han tingut el capital cultural i les competències necessàries per ajudar els seus infants amb les tasques de l’escola o l’institut des de casa.

    D’altra banda, moltes famílies han tingut dificultats per accedir a dispositius tecnològics i a l’internet perquè els seus infants continuessin estudiant —a l’abril, el departament d’Educació va detectar que 55.000 famílies no tenien dispositius o connexió a l’abast—. Tot i que des de les administracions i les entitats socials hem repartit dispositius —en el cas del Casal dels Infants, hem entregat tauletes a prop de 300 infants i hem garantit connexió a la xarxa a 50 famílies—, caldrà destinar-hi més recursos. Per combatre la bretxa digital, però, cal que les famílies sàpiguen fer servir els dispositius i vetllin perquè els infants en facin un ús saludable, i això requereix dotar-les de competències a través de serveis formatius.

    Cal abordar, així mateix, els problemes estructurals del sistema educatiu. En aquest sentit, des del Síndic de Greuges s’ha assenyalat l’infrafinançament que pateixen els centres i la necessitat, ara més que mai, de prioritzar els recursos per als d’elevada complexitat, incrementant-ne les plantilles i incorporant professionals multidisciplinars, com ara integradors socials, per gestionar les situacions de vulnerabilitat dels infants i famílies. També és urgent desplegar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya per tal d’avançar cap a una composició de l’alumnat més equilibrada a les escoles i instituts.

    Més enllà del que passi als centres, l’augment de les desigualtats educatives s’ha de combatre necessàriament també fora de l’horari lectiu. Cal garantir els serveis de reforç escolar un cop acaben les classes a l’alumnat de famílies en situació de vulnerabilitat, com els que despleguem cada tarda al Casal dels Infants. Són estones en què, amb el suport de l’equip educatiu, els infants consoliden el que han après a l’escola i resolen dubtes.

    Cal, novament, fer partícips a les famílies d’aquest suport en l’aprenentatge. D’una banda, la seva implicació és un gran estímul per a l’èxit educatiu dels seus fills i filles. De l’altra, els mesos de confinament poden haver debilitat el vincle entre els centres educatius i les famílies, i enfortir-lo serà imprescindible per evitar un increment de l’absentisme i de l’abandonament escolar prematur.

     

    Una nena que participa en el Casal dels Infants de Badalona escola els educadors i educadores
    Per garantir la igualtat de condicions educatives cal actuar dins i fora de les aules.

     

    Enfortir els itineraris del jovent

    Els i les joves han estat un dels col·lectius més afectats per l’impacte social de la Covid-19, ja que els seus itineraris formatius i laborals s’han vist afectats pel confinament i la crisi econòmica. Entre els que es troben en situació de vulnerabilitat., aquest curs és imprescindible oferir-los espais de reforç educatiu i d’orientació en els itineraris formatius, per evitar la desafecció cap als estudis postobligatoris.

    Els programes de formació i inserció laboral, com el que impulsem des del Casal dels Infants, també requereixen un increment de recursos per parar el cop d’un atur juvenil creixent. Durant el segon trimestre del 2020 s’han destruït més de 80.000 llocs de treball entre la població jove. Això significa que el jovent ha absorbit el 40% de la pèrdua d’ocupació a Catalunya, segons l’Observatori Català de la Joventut. Per revertir aquesta dinàmica, caldrà seguir comptant amb la implicació de les empreses en els programes de formació dual.

    Pel que fa al jovent migrant, continua exposat a les situacions de vulnerabilitat més greus. Les traves per regular la seva situació administrativa continuen sent un greu obstacle perquè aquests nois i noies tirin endavant. L’enduriment dels requisits per aconseguir el permís de treball, que els exigeixen uns ingressos inassolibles, ha estat la gota que ha fet vessar el got. La reforma de la llei d’estrangeria és urgent, com també més voluntat política per garantir els drets d’aquests nois i noies, tant  durant la seva tutela per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) com quan ja han assolit la majoria d’edat.

     

    Joves participants del Servei de Transició a l'Autonomia conversant amb un educador al pis que comparteixen
    Les traves administratives són un greu obstacle perquè el jovent migrat tiri endavant.