Què som els serveis socioeducatius d’atenció a la infància en risc i per què som imprescindibles?

    La Marta, educadora del grup de Casalet, juga a la ludotecta amb un grup d'infants

     

    Després de l’inici del nou curs, volem reivindicar del paper dels serveis socioeducatius d’atenció a la infància i l’adolescència en risc, com els que oferim al Casal. Són espais fonamentals per al benestar dels infants en situació de vulnerabilitat i les seves famílies. I ho són més que mai, perquè les situacions de risc s’han agreujat amb la crisi social de la Covid-19.  Cada tarda els nois i noies troben un equip que es dedica a prevenir i detectar situacions de risc que puguin afectar el seu desenvolupament, que els acompanya de manera individualitzada, oferint-los reforç educatiu i vetllant perquè segueixin hàbits i rutines saludables. Una atenció que es fa extensiva a les famílies, a les quals es fa un seguiment de la seva situació, se’ls ofereix suport emocional i se les deriva a altres serveis i recursos per garantir els seus drets. De tot plegat en parlem amb la Marta Pareja, l’Aïda Ventura i el Miquel Hernando, de l’equip educatiu del Casal.

    En aquest reportatge ens centrarem en el servei de Centre Obert que oferim a les tardes, i en com s’organitza en diversos grups d’edat adaptats a les necessitats dels nois i noies. Els infants i adolescents que hi participen venen derivats principalment dels Serveis Socials, i també d’altres serveis d’atenció a la infància i adolescència en risc i dels centres educatius. Amb de la Covid-19, cada grup s’han reorganitzat en subgrups estables més petits, i s’han diversificat els espais d’atenció per garantir les mesures de prevenció contra la pandèmia.

    Petita infància

    Comencem amb el grup de Casalet del Centre Obert del Casal dels Infants al barri del Raval, que cada tarda acull nens i nenes de 3 a 6 anys. “Els infants d’aquesta edat es troben en una de les etapes més importants el seu desenvolupament com a persones, i comptar amb un suport en aquest procés de creixement, més enllà del teu nucli familiar, és vital”, explica la Marta Pareja, educadora del servei.

    La tarda al Casalet comença amb un berenar saludable i continua amb una estona de temps lliure a la ludoteca per jugar. Després ve la rotllana, una estona molt important en què els petits i petites aprenen a escoltar,  a respectar el torn de paraula, i adquireixen consciència de grup. Finalment fan una activitat que varia cada dia: manualitats, anar al parc, anar a la piscina, un conta contes...

    “L’atenció presencial és importantíssima”, explica la Marta. “Els nens i nenes no poden mantenir l’atenció en una activitat telemàtica ni poden fer-la de manera autònoma (algun adult els ha d’ajudar)”. Durant el confinament, als infants van patir molt la manca d’estímuls a casa seva, i les educadores ho van notar molt en retrobar-los: “Estaven com alienats i gaires ganes de fer res. Feien la fila a la primera, i això no és normal, perquè són personetes amb molta energia.  Ara, en tornar al Centre Obert, aconseguim que recuperin l’energia, un entorn de referència, les rutines, els hàbits saludables...”.

    Quant a les famílies, la seva situació socioeconòmica ha empitjorat i verbalitzen molt més la necessitat d’ajuda, explica la Marta. “L’impacte de la Covid-19 en les famílies s’està veient ara. Necessiten suport emocional de les educadores, ajuda per tramitar les prestacions... Es fa evident que cal recuperar el fet de teixir una xarxa de suport”.

    Marta Pareja, educadora: "En tornar al Centre Obert, aconseguim que els infants recuperin l’energia, un entorn de referència, les rutines, els hàbits saludables...”

    Infància

    Si sortim del Casalet, en el mateix local del carrer de la Reina Amàlia, ben a prop ens trobem amb la sala del grup de grans del Centre Obert (de 10 a 12 anys). La rutina és semblant, però adaptada a les necessitats d’aquesta franja d’edat. “Els oferim reforç educatiu, però també una atenció molt més individualitza que l’escola, i també contextualitzada, perquè coneixem bé les mares i pares, les tutores... Això ens permet conèixer millor la situació de l’infant i ens fa més fàcil buscar quins objectius hem de treballar amb el grup i amb cada nen o nena”, explica l’Aïda Ventura, educadora del grup.

    Amb la tornada al Centre Obert després del confinament, els infants han recuperat un espai segur on relacionar-se, un grup cohesionat amb el qual tenen un vincle de pertinença important per al seu desenvolupament. I per a les famílies, el Casal les acull en un moment molt difícil. “Es troben precaritzades, afectades per ERTOs o sense feina, i amb condicions d’habitatge molt inestables. Tenen poca xarxa de suport, i abans del confinament ja treballàvem perquè no es sentissin aïllades. Arran d’aquesta crisi, tenim una relació encara més forta amb els pares i mares, que senten la necessitat de parlar i desfogar-se”, explica l’Aïda.

    Les educadores també han vist més que mai la manca de recursos i competències digitals a casa dels nens i nenes, en un moment en què els nois i noies havien d’aprendre des de casa i quan gairebé tots els tràmits per demanar prestacions i ajudes es fan de manera telemàtica, com comenta l’Aïda: “Ara, després del confinament, les famílies molts cops venen aquí per si les podem ajudar, donar-los acompanyament o derivar-les a algun altre servei. Els dona estabilitat i seguretat saber que hi ha un equip que està al darrere, que la nostra principal prioritat és el seu benestar”.

    Aïda Ventura, educadora: "A les famílies els dona estabilitat i seguretat saber que hi ha un equip que està al darrere, que la nostra principal prioritat és el seu benestar”

    Adolescència

    Per explicar l’atenció que oferim a adolescents, sortim del Raval i parlem amb el Miquel Hernadno, educador del nostre Centre Obert d’Adolescents (COA) de Santa Coloma de Gramenet (de 12 a 16 anys). D’entrada ens desdibuixa la imatge que podem tenir de com han viscut els nois i noies d’aquesta edat el confinament: “Pot fer la sensació que han passat un coronavirus fantàstic jugant a videojocs. Però l’adolescència és una etapa on els rols dintre del grup juguen un paper molt important i es defineix la personalitat de la persona. Aquest aïllament pot haver afectat molt els i les adolescents, dintre d’una etapa de canvis a molts nivells”.

    Recuperar el COA és recuperar un suport en la gestió d’aquestes emocions, recuperar rutines... O en paraules del Miquel: “El Casal connecta amb les persones. Hi ha un vincle emocional que no es dona a cap altre espai, que té cura i acompanya la persona, i l’ajuda a mesurar de manera saludable. Això és molt difícil de quantificar, però és el més important que es fa aquí dintre”.

    Més enllà de l’atenció als nois i noies, el Miquel reivindica el COA com una eina de detecció i denúncia d’injustícies socials: “Ens trobem amb persones que pateixen situacions molt dures, i coordinant-nos amb altres recursos com els Serveis Socials i els instituts, podem moure peces per desbloquejar aquestes realitats i fer que la situació de les famílies millori”. I molt relacionat a aquest acompanyament, trobem el suport emocional: “M’he trobat famílies molt emocionades després del confinament. Amb una pregunta tan senzilla com “tu com estàs?”, els ha sortit tota la tensió acumulada, quan han trobat l’espai on poder expressar-la”.

    Miquel Hernando, educador: "Som també una eina de detecció i denúncia d'injustícies socials"