"Si la gent del Raval escolaritza els fills al barri, garantirà més oportunitats i drets”

    L'Asia El Mghyly, participant del Casal dels Infants, durant la conversa sobre la segregació escolar.

     

    Els estudis i les estadístiques indiquen que la segregació escolar és un dels principals obstacles per a la igualtat de condicions educatives a Catalunya. Però què hi té a dir l’alumnat que la pateix? En parlem amb l’Asia El Mghyly, que participa en el nostre Casal Jove Atles del Raval. Va estudiar la primària en una escola d’alta complexitat, i la secundària i el batxillerat en un institut amb poc alumnat d’origen immigrant o amb dificultats socioeconòmiques. Més enllà del seu cas concret, analitzem també com els efectes de la segregació a les aules s’han agreujat amb la Covid-19 i què cal fer perquè no generin més inequitat aquest curs.

    La teoria ens la sabem, i està contrastada per moltes dades: la segregació escolar és un greu obstacle perquè molts infants i adolescents assoleixin l’èxit educatiu. És a dir, que en un mateix territori hi hagi escoles i instituts amb més nois i noies d'origen immigrat i/o de famílies amb pocs recursos socioeconòmics que en altres centres provoca que hi hagi desigualtat en les condicions per aprendre. Donar veu a l’alumnat que viu aquesta realitat, però, reforça aquesta informació, la pot fer més entenedora i, com en el cas de l’Asia El Mghyly, pot donar més força a la demanda de canvis per una educació més igualitària.

    “Realment, ha sigut una bona experiència. La infància va estar bé, vaig tenir amics, bons estudis, bones notes...”. Així és com comença a explicar l’Asia la seva experiència com a estudiant d’una escola pública d’alta complexitat al barri del Raval. Se sent orgullosa del barri on va néixer, de la seva diversitat cultural i d’haver-hi estudiat. També de mestres que, més enllà de transmetre coneixements a les aules, s’ocupaven d’estar al corrent de com estaven els i les alumnes i les seves famílies, de la situació a casa seva...

    L’escola no és gratuïta: materials, sortides, colònies...

    Estar satisfeta i orgullosa d’haver estudiat al barri, però, no està renyit amb assenyalar què hauria de canviar. “La meva escola estava una mica endarrerida en el tema dels ordinadors i la tecnologia”, comenta l’Asia. Tampoc vam poder fer colònies, perquè el cost havia d’anar a càrrec de les famílies. "Si moltes no tenien recursos econòmics per satisfer les seves necessitats bàsiques, encara menys per a un viatge a final de curs”.

    Aquesta observació de l’Asia és important. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) diu que l'educació primària i secundària ha de ser gratuïta i en condicions d’igualtat. Per tant, els pares i mares no n’haurien d’assumir cap despesa. Però la manca de finançament públic fa que les famílies facin aportacions econòmiques per a material escolar i tecnològic, i per a sortides i colònies escolars, entre altres. Hi ha centres educatius, com l’escola de l’Asia, on molts pares i mares no poden aportar aquests diners i, per tant, acaben tenint menys materials, fan poques sortides i no van de colònies.

    De retruc, això agreuja les desigualtats i la segregació. D’una banda, fa que les famílies amb més recursos no vulguin portar els seus fills i filles a aquests centres. De l’altra, provoca que les famílies desafavorides no puguin accedir a escoles i instituts on les famílies paguen quotes de l’AFA o l’AMPA.

     

    Asia: "Estudiar la primària al Raval va ser una bona experiència. A la meva escola, però, no fèiem colònies perquè no hi havia prou diners"

    L’estudi “Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya”, publicat aquest juliol pel Síndic de Greuges, calcula que caldria destinar 1.164 milions d’euros més en educació per garantir la gratuïtat  de l’ensenyament (això és el que caldria en un “escenari hipotètic d’escolarització plenament equilibrada”, segons l’informe, per tant, si no existís la segregació escolar actual). Però si ens fixem novament en la llei, estableix que s’ha d’invertir en educació el 6% del PIB de Catalunya, així que caldria incrementar encara molt més el pressupost educatiu.

    Tornant a les colònies i sortides, el mateix estudi assenyala que ens els centres de molta alta complexitat (aquells que acullen una major proporció d’alumnat d’origen immigrant o de famílies amb pocs recursos socioeconòmics) el cost d’aquestes activitats és de 56 euros anuals en els públics i 41 en els concertats. En els de baixa complexitat, en canvi, el cost és de 124 en els públics i de 204 en els concertats.

    Les places per a alumnat nouvingut i la matrícula viva

    “Cap a quart de primària van arribar a la meva classe tres nois nouvinguts, dos del Pakistan i un de filipí”, explica l’Asia. “Hi havia l’aula d’acollida, que els ajudava principalment amb el català i el castellà. Però en les altres assignatures també necessitaven suport, i em van demanar a mi i a una altra noia que estiguéssim per ells a l’aula i els oferíssim ajuda en el que necessitessin. A mi em va semblar molt bé ajudar-los, però arribava un moment en què se’m feixa feixuc”.

    Sovint l’alumnat nouvingut s’acaba escolaritzant en centres que ja són d’alta o molt alta complexitat, fins i tot quan s’escolaritza a meitat de curs —l’anomenada matricula viva—. Això vol dir que en una aula s’hi acaben concentrant alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) —pel seu origen social o immigrant—i que el professorat no dona l’abast per dedicar-los l’atenció necessària.

    Per fer front a aquest desequilibri, cal establir una reserva de places adequada per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i ampliar o reduir les ràtios dels centres en funció de la seva complexitat. Aquestes, entre altres, són algunes de les mesures que preveu el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, impulsat pel Síndic de Greuges en col·laboració amb el Departament d'Educació i subscrit el març de l’any passat per més d'un centenar d'ajuntaments, membres de la comunitat educativa i diputats del Parlament.

    Cal establir una reserva de places adequada per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i ampliar o reduir les ràtios dels centres en funció de la seva complexitat

    Rendiment acadèmic

    La complexitat de les escoles està directament relacionada amb l’èxit educatiu dels nois i noies. Si agafem l’exemple del districte de Ciutat Vella, on l’Asia va cursar l’educació primària, trobem que el 73% de les escoles públiques  i el 75% dels instituts públics tenen una complexitat alta o molt alta. Al mateix districte, un 22,5% de l’alumnat no supera la prova de competències bàsiques de matemàtiques de 6è de primària i un 30% tampoc ho fa en la prova de 4t d’ESO.

    Al barri de l’Eixample, en canvi, no hi ha cap escola ni institut públics d’alta o molt alta complexitat, i l’alumnat que no supera les proves de competències bàsiques de matemàtiques és del 10,6% a 6è de primària i el 9% a 4t d’ESO. Les diferències entre districtes creixen si fem la comparació amb el de Sarrià-Sant Gervasi. Són dades del curs 2018-2019 de l’informe “Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona”, publicat per l’Ajuntament de Barcelona.

    L’origen de l’alumnat, tant des del punt de vista migratori com del socioeconòmic, també marca el risc de fracàs escolar i de deixar els estudis.  Segons un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB amb dades del curs 2015-16, el fracàs escolar (no assolir l’ESO) als centres públics de Catalunya afecta de mitjana al 10% de l’alumnat amb pares autòctons, al 17% quan els pares són estrangers i a un 29% de l’alumnat nascut a l’estranger que ha arribat amb més de 7 anys a Catalunya. D'altra banda, un informe recent del Síndic de Greuges assenyala que el 75% dels nois i noies amb pares amb estudis superiors continuen estudiant després dels 17 anys, mentre que dels que tenen pares amb estudis bàsics només continua un 42%.

    La complexitat dels centres educatius i l'origen de l'alumnat condicionen l'èxit educatiu, el fràcas escolar i el risc de deixar els estudis

    L’estigma

    Reprenent el fil de l’educació de l’Asia, quan va fer el salt a l’ESO va entrar a un institut de baixa complexitat de l’Eixample, juntament amb 14 nois i noies més que venien de la mateixa escola que ella. “Des de la mateixa escola ens van recomanar aquest institut. Ens van dir que tindríem més oportunitats. I nosaltres també el vèiem amb bons ulls pel fet d’estar fora del Raval”, reconeix l’Asia.

    Però l’expectativa no es va acabar complint per a tots ells i elles. “Ara que estem a 2n de Batxillerat, només quedem quatre persones d’aquella escola. Hem perdut 11 persones pel camí, de les quals moltíssimes tenien competències transversals i bones capacitats per seguir estudiant”, valora. “Crec que va faltar un suport psicològic i en els estudis. Algú que els preguntés si estaven bé a casa, que els oferís recursos per al reforç escolar... De primeres se’ls deia que ells no podien, que fessin un cicle o un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Potser el fet de ser del Raval ha estat un estigma que ens ha etiquetat.” Tot i ser una experiència concreta que no es pot generalitzar a altres instituts, el que explica l’Asia deixa clar que normalitzar la segregació a les aules pot provocar, en alguns casos, mirades discriminatòries cap a l’alumnat en funció del seu origen.

    Per tot plegat, l’Asia llança una crida: “Que la gent que viu al Raval no escolaritzi els seus fills fora del barri. És un error portar-los fora pel fet de pensar que estaran millor amb alumnes que no tinguin origen immigrant. Crec que s’haurien de treure aquestes pors, confiar en el sistema educatiu, en el barri. Faran que hi hagi progrés, evitaran que hi hagi més segregació escolar. Crec que així no només hi haurà més diversitat, sinó que garantirem més oportunitats i drets”.

     

     

    Asia: "15 alumnes del Raval vam fer el salt a un institut de baixa complexitat de l'Eixample. Ara, a 2n de Batxillerat, només en quedem quatre"

    Segregació agreujada amb la Covid-19

    A tot això, com afecta l’esclat de la pandèmia als desequilibris en la composició dels centres? Veus expertes com la Fundació Jaume Bofill ja han alertat que pot provocar un empitjorament. D’una banda, perquè l’increment de la població vulnerable comportarà que hi hagi més alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. De l’altra, perquè el procés de preinscripció online i el fet que moltes famílies canviïn d’habitatge durant la crisi, segons s’ha estudiat, fa que augmentin les matriculacions fora de termini i la matrícula viva.

    A més a més, la Fundació Jaume Bofill assenyala que molts centres no reserven suficients places per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i ho fan només fins al juliol. Per tot plegat, l’entitat va proposar abans de l’estiu un seguit de mesures centrades a millorar aquesta reserva de places, assessorar les famílies i detectar millor l’alumnat amb NESE.

     

     

    Les desigualtats fora de l’horari lectiu

    Al mateix temps, altres aspectes relacionats amb la segregació escolar també estan incrementant les desigualtats educatives en els últims mesos. Cal recordar que l’acompanyament familiar és clau per a l’èxit educatiu dels infants i joves, però no tots els pares i mares tenen el mateix capital cultural i els recursos necessaris, especialment per donar suport als seus fills i filles des que fan el salt a l’institut.

    Aquest és un factor determinant que s’ha agreujat durant el confinament, uns mesos en què l’acompanyament familiar ha tingut més pes que mai en el procés d’aprenentatge. Cal invertir més recursos en programes de reforç educatiu fora de l’horari lectiu i que transfereixin competències a les famílies perquè es puguin involucrar en l’itinerari educatiu dels infants i joves.

    La bretxa digital, de la qual tant s’ha parlat darrerament, també és un problema que cal solucionar, encara que es recuperi l’ensenyament presencial. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al 2019 a Catalunya hi havia 113.000 infants sense un ordinador a casa, i prop de 40.000 sense internet o banda ampla. Més enllà de l’accés a la xarxa i als dispositius tecnològics, segueix sent necessari més suport a les famílies perquè els infants en puguin fer un ús competent i responsable.

    Són realitats que ja eren problemes estructurals abans de la pandèmia, com recorda l’Asia: “A la meva escola hi havia molts nens que a casa seva els pares no hi eren en tot el dia o tenien jornades laborals fins les 23 h. No els podien ajudar amb els deures o acompanyar-los a la biblioteca. Això provocava que no fessin els deures. O si s’havia de fer un treballar amb ordinador, molts no en tenien.” Combatre la segregació escolar i les desigualtats educatives, doncs, segueix sent una assignatura pendent, i abordar-la ha de ser més prioritari que mai.

    Mireu el vídeo de la conversa sencera amb l'Asia aquí.

     

    Al Casal dels Infants volem seguir incidint perquè s'adoptin mesures contra la segregació escolar i continuar oferint espais de reforç educatiu fora de l'horari lectiu.

    Què pots fer tu?

    Fes un donatiu: https://www.casaldelsinfants.org/donatiu-emergencia-covid

    Fes voluntariat: https://www.casaldelsinfants.org/voluntariat