Sumant competències, lletra a lletra i pas a pas

    D'esquerra a dreta, la Pilar, l'Anwar, la Sanara, la Rachida, l'Abou i la Natàlia

     

    La Ioana, l’Anwar, en Khaliq i l’Humam són alguns dels joves migrants que participen en el Casal. Comparteixen, així, una lluita amb molts fronts oberts i un denominador comú: volen formar-se per trobar feina. L’aprenentatge del català i el castellà els suposa més opcions de ser contractats, els obre portes a nous coneixements i a demostrar els que ja tenen, a expressar-se i fer-se escoltar, a desmuntar els estigmes... En altres paraules: a seguir lluitant pel seu futur, lletra a lletra i pas a pas.

     

    L’Anwar, que té 17 anys i va arribar a Catalunya amb 15, entrava al Casal dels Infants per primer cop un matí de setembre de l’any passat. Al local del número 16 del carrer de la Junta de Comerç, al Raval, s’hi va trobar molts altres joves: era una de les jornades de proves de selecció per entrar al Programa de Formació i Inserció Laboral. Aquell dia l’equip educatiu li va dir el que ell ja sabia: que el seu nivell de castellà era encara molt baix com per començar un dels programes per trobar feina. Però no s’havia equivocat fent el camí fins a Barcelona des de Vilanova del Camí, on llavors compartia pis amb altres joves sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).


    Havia fet bé perquè aquell mateix dia es va apuntar al Prepara’t, una formació adreçada a joves de 16 a 25 anys que volen millorar la seva ocupabilitat treballant les competències transversals. Això no només implica dominar les llengües, sinó que inclou reforçar la motivació, la responsabilitat, el treball en equip, la tolerància, la frustració... També els ofereix recursos per encarar els processos de selecció de treball, principalment escriure el currículum i la carta de presentació, conèixer els canals per cercar ofertes i preparar una entrevista laboral.


    Durant tot el primer trimestre del curs l’Anwar es va dedicar a fer classes de competències transversals als matins i de llengües a les tardes —castellà dilluns i dimecres i català dimarts i dijous—. Quan el gener es va tornar a presentar a la nova convocatòria  de proves de selecció per al Programa de Formació i Inserció Laboral, les coses havien canviat. “Les vaig superar, i ara estic fent la formació en Ajudant de Cambrer”, explica. “El 4 d’abril començaré a fer pràctiques en una empresa, aviat sabré a quina”, afegeix il•lusionat. Mentrestant, segueix fent classes de castellà al grup avançat. La seva professora és la Pilar, que és arquitecte i fa uns mesos que fa de voluntària al Prepara’t.

     

    D'esquerra a dreta, la Pilar, l'Anwar, la Sanara, la Rachida, l'Abou i la Natàlia
    D'esquerra a dreta, la Pilar, l'Anwar, la Sanara, la Rachida, l'Abou i la Natàlia


    Avui, però, toca classe de català. I a l’aula hi ha en Jaume, periodista i també voluntari, que ara treballa amb els joves el vocabulari de les relacions familiars en català. Un dels alumnes és a la pissarra intentant completar dues de les sis lletres d’una paraula. Entre ell i els seus companys l’acabaran traient: “gendre”.  
    El noi de la pissarra és en Khaliq , que té 16 anys, en fa 2 que va arribar a Barcelona i participa en tots dos grups de llengües, el de castellà i el de català. En una pausa de la classe comenta alegre: “És clar que vull aprendre llengües! Com estudiaré i treballaré, si no ho faig?”. També està fent la formació en fusteria que ofereix el Prepara’t, i més endavant li agradaria fer la d’Ajudant de Cambrer, com l'Anwar.


    Traient el cap a una altra aula hi trobem el grup d’alfabetització, que fa classes amb l’Hernán, també voluntari. La Natalia, l’educadora del Prepara’t explica que els qui hi participen acaben d’arribar a Catalunya i han d’adquirir les competències comunicatives més bàsiques, les primeres nocions del castellà per al dia a dia.

     

    Del Prepara’t a la neteja industrial
    Tornant a l’aula de català hi trobem la Ioana, que té 26 anys i és de Romania. Fa un any i mig que viu a Barcelona, i des de ben aviat va començar a participar en el Casal. Primer al servei maternoinfantil Vincles del Raval amb el seu fill Alin. El petit va anar adquirint hàbits i coneixements, i en un moment donat va poder començar a anar a l’escola bressol. La Ioana va aprofitar per fer un pas important per a ella. Feia molts anys que havia deixat als estudis, a l’equivalent de sisè de primària a Romania i volia preparar-se per treballar. “Es va apuntar al Prepara’t, s’hi va dedicar amb moltes ganes i va obtenir el títol. Ara el té emmarcat a acasa!”, comenta la Natalia amb orgull, mentre la Ioana riu.

    La Ioana no es va aturar aquí. Amb una base de competències transversals adquirida, va continuar el seu itinerari formatiu al Casal dels Infants al servei Rumb a la Feina. Concretament, va optar per la formació en Neteja Industrial, que avui segueix cursant. Ha pogut començar a especialitzar-se en aquest sector amb el suport d’una empresa referent com Mullor, que ofereix als participants del Rumb a la feina sessions teòriques i un període de pràctiques amb el seu equip professional. Amb tot això, segueix apostant per les llengües, ara a la classe de català. “Amb el que he aconseguit em sento millor. I les llengües han estat importants, m’han donat seguretat. També practico fora de l’aula, quan tinc temps em poso el 324 a casa”, explica.

    I amb la mateixa empenta que la Ioana, en Khaliq i l’Anwar podem sentir parlar l’Humam, que té 18 anys i encara no fa un any que va arribar a Catalunya deixant enrere Tànger, la ciutat on va néixer sent el petit de 8 germans. També participa en el curs de català. Vol estudiar un Programa de Formació Inicial (PFI) en electricitat, perquè confia que així trobarà feina. O la Sanara, que també fa català i té clar, als seus 21 anys, que vol treballar fent-se càrrec de nens petits. O la Rachida, la germana de la Samara, que en té 32 i pensa més aviat a fer de cambrera o en feines de neteja. Tots ells, tirin cap a on tirin i cadascú al seu ritme, saben que s’han de formar tant com puguin, i que al Casal tenen una bona oportunitat per fer-ho. “Primer toca estudiar, després esperem que tot vagi bé. Adéu, gràcies!”,  diu l’Humam acomiadant-se quan ja són les 17 h i la classe s’ha acabat.