Superant barreres: joves, cures i resiliència en temps de pandèmia

     

    La formació en Assistent Personal que oferim conjuntament l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, la Fundació ECOM i el Casal dels Infants comença una nova edició. Enguany va dirigida específicament a persones d’entre 18 i 29 anys en situació administrativa irregular, un dels col·lectius més afectats per la manca d’oportunitats laborals. El Jonatan Díaz, que hi ha participat, lluita per tirar endavant i vol sentir-se útil ajudant els altres. Com en tants altres casos, però, topa amb traves per aconseguir els papers i poder construir “la vida que tots ens mereixem”.

    De cap de cuina a l’atur en només uns dies, amb una filla de 2 anys a càrrec. Així és com la pandèmia va canviar la vida del Jonatan Díaz, que té 27 anys i aviat en farà tres que va arribar de l’Argentina. Bé, la pandèmia i el fet de no tenir el permís de residència i treball, que va facilitar que al restaurant on treballava en negre el fessin fora. “Fins llavors portava una vida normal, i per primera vegada vaig haver de recórrer als serveis socials”.

    A Catalunya, la gent jove ha concentrat gairebé la meitat de la destrucció de llocs de treball en l’últim any. La taxa d’atur juvenil s’havia enfilat al 27% a finals de 2020 (el desembre de 2019 era del 19,5%), però si ens fixem en els joves estrangers, trobem que el 40% no té feina (el doble que ara fa un any). Aquesta realitat ens ha portat a demanar un pla de xoc contra l'atur juvenil, un dels punts del document de mesures prioritàries que hem reclamat implementar al Parlament de Catlaunya en la propera legislatura.

    Jonatan Díaz: "Fins la pandèmia portava una vida normal, i per primera vegada vaig haver de recórrer als serveis socials"

    Quan el Jonatan es va quedar a l’atur, els serveis socials li van parlar de la formació en Assistent Personal que oferim conjuntament l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Fundació ECOM i el Casal dels Infants. S’hi va inscriure, i així va passar a ser un dels més de 130 joves que hi han participat des que el 2014 es va crear aquest itinerari formatiu.

    “Un assistent personal vindria a ser les cames i els braços d’una persona amb diversitat funcional, i també algú que pot fer que la vida d’aquestes persones sigui més autònoma”, explica el Jonatan, ara que ja ha acabat el curs. El seu testimoni desmunta l’estigma generalitzat que acusa les persones joves de no preocupar-se de la salut dels altres durant la pandèmia: “La formació ens ha ensenyat a no mirar els altres de reüll o amb llàstima, sinó a tenir una mica d’empatia. Ha estat una lliçó de vida, i m’agrada la idea de sentir-me útil ajudant altres persones”, afegeix.

    Jonatan Díaz: “La formació ens ha ensenyat a no mirar els altres de reüll o amb llàstima, sinó a tenir una mica d’empatia"

    Un jove d'una edició anterior de la formació d'Assistent Personal acompanya una persona amb diversitat funcional
    Un jove d'una edició anterior de la formació d'Assistent Personal acompanya una persona amb diversitat funcional

     

    Ara la formació torna a engegar una nova edició, aquesta vegada en el marc del programa de Formació i Inserció Laboral (FIL) i amb el nom de “Superant barreres”. Enguany s’adreça específicament a joves en situació administrativa irregular, donat que és un dels col·lectius amb més obstacles per seguir un itinerari formatiu i d’inserció laboral.

    L’edició que ara comença serà de 250 hores lectives semipresencials, durarà fins a la primera setmana de maig i s’hi formaran 15 joves. Aquest mateix curs se’n farà una altra edició, que començarà l’última setmana de maig i s’allargarà fins a l’última de juliol. Tot i que en altres anys l'alumnat havia realitzat pràctiques a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ara mateix la pandèmia no ho fa possible.

    La formació està dividida entres eixos: 80 hores de competències transversals (llengua catalana, coneixement de l’entorn, el mercat i els drets laborals, i nocions d’eines TIC); 150 hores de formació tècnica en assistent personal (impartida per la  Fundació ECOM i l’equip de terapeutes ocupacionals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) i 30 hores de recursos per a la inserció laboral. El nostre espai de taller formatiu del Raval, al número 21 del carrer de la Junta de Comerç s’ha adaptat i comptarà amb dues lliteres per posar en pràctica exercicis d'un assitent personal.

     

    L’obstacle dels papers

    “Són moltes les pedres al camí que ens trobem per aconseguir els papers”, explica el Jonatan. En el seu cas, com la seva filla té nacionalitat espanyola, pot sol·licitar el permís de residència per arrelament familiar. Tot i així, ha topat amb la lentitud i les traves dels tràmits administratius. Un dels documents que ha de presentar és un certificat d’antecedents penals que demostri que no va delinquir a l’Argentina en els cinc anys previs a la seva arriba a l’Estat espanyol. Aquest certificat, però caduca al cap de tres mesos: “El vaig tramitar, va trigar un mes a rebre’l i quan vaig aconseguir cita amb el meu advocat d’ofici, el certificat ja m’havia caducat”.

    Jonatan Díaz: Vaig rebre el meu certificat d'antecedents penals de l'Argentina, però té una validesa de tres mesos, i quan vaig aconseguir cita amb l'advocat d'ofici ja m'havia caducat"

    També s’està trobant que li reclamen que demostri que està empadronat amb la seva filla, però se li fa impossible perquè la nena està empadronada al domicili de la seva exparella: “La seva mare i jo tenim una bona relació, entre els dos ens fem càrrec de la nena. No sóc un pare que hagi desatès la seva filla, he arribat a fer 20 kilòmetres en bici per acompanyar-la a l’escola bressol. Que no estiguem empadronats junts no hauria d’impedir que jo tramiti el permís de residència per arrelament familiar”.

    Mentre aquest embolic administratiu injust no es resol, les conseqüències de no tenir papers per al Jonatan van més enllà d’haver perdut la feina. “Estic vivint en una habitació, amb totes les meves coses, joguines de la meva filla... i vivint amb un estrany. Que algú em contracti irregularment és difícil, perquè s’exposa a una multa”. Per tot plegat, demana un tracte diferent per a la gent migrada: “Si algú canvia de país és perquè vol alguna cosa millor per a la seva vida, i no venir a passar-ho pitjor. Som tots éssers humans, i estaria bé que no se’ns compliqués tant tenir una vida com la que tots mereixem”.

     

    Què pots fer tu perquè seguim fent costat a joves en situació de vulnerabilitat?

    Fes un donatiu: https://www.casaldelsinfants.org/donatiu-emergencia-educativa

    Fes voluntariat: https://www.casaldelsinfants.org/voluntariat