La pobresa infantil segueix en augment a Catalunya. El 2025, 490.900 infants van patir risc de pobresa o exclusió social, segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida publicades el 5 de febrer per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Representen el 36,5% dels infants d’entre 0 i 18 anys -fins i tot superior a la xifra del 2020 (36,2%), en plena crisi sanitària i econòmica per la pandèmia de la COVID- i són 23.200 més que l’any anterior.
Així, la infància és, un any més, la franja d’edat que més es troba en aquesta situació, per sobre del conjunt de la població de totes les edats. En la franja dels 0 als 18 anys, 1 de cada 3 infants (1 de cada 2,7 infants, concretament) es troba en risc de pobresa o exclusió social, mentre que en el conjunt de la població 1 de cada 4 persones (24,8%) pateix aquesta situació. Aquesta última xifra també suposa un augment respecte a l’any passat, 86.900 persones més.
Les dades tornen a indicar el que des de fa anys avisem les entitats que treballem diàriament amb infants i famílies en situació de vulnerabilitat social: el risc de pobresa o exclusió social en la infància és un problema cronificat. En l’última dècada, la proporció d’infants que es trobaven en aquesta situació sempre ha estat superior al 30%, a excepció del 2016.
El risc de pobresa o exclusió social es calcula amb un indicador europeu conegut com la taxa AROPE, que té en compte tres components: la taxa de risc de pobresa, el percentatge de la població que declara trobar-se en situació de privació material i social severa, i la baixa intensitat en el treball.
Infància i famílies, els col·lectius més vulnerables
Encara hi ha una altra dada que és alarmant i preocupant: un 13,4% dels infants (178.800) va partir privació material i social severa, és a dir, que les seves famílies no van poder fer front a la despesa de necessitats bàsiques. La dada segueix la tendència a l’alça com la resta, suposant un augment de 26.700 infants que pateixen aquesta privació respecte a l’any 2024.
La composició de la llar és un factor determinant en el risc de vulnerabilitat. Segons les dades d’Idescat, el risc de pobresa o exclusió social de les llars amb fills dependents ha augmentat 2,3 punts, situant-se al 30,8%. Entre les llars sense fills dependents, el 18,7% pateix la situació.
Aquesta pressió econòmica que pateixen les famílies queda palesa en les dificultats que es troben per afrontar el dia a dia:
- En el conjunt de la població, quasi la meitat de les persones (47,3%) declaren arribar amb dificultat a final de mes.
- Un 35,5% de la població no té capacitat per assumir despeses imprevistes de 900 euros.
- Un 14,2% de persones declaren retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal.
- Un 29,4% de la població declara no poder permetre’s una setmana a l’any de vacances.
- Un 16,8% declara no poder mantenir la llar a una temperatura adequada.
Les prestacions socials, insuficients contra la pobresa infantil
La infància també és, a part de ser la més afectada pel risc de pobresa o exclusió social, la que menys aconsegueix sortir de la pobresa gràcies a les transferències socials, és a dir, pensions i prestacions públiques.
El 2025, després de les transferències socials, la taxa de pobresa entre infants del 0 als 18 anys es va reduir un 24,4%. En canvi, en la franja dels 18 als 64 anys, la reducció va ser del 40%, i en la de més de 65 anys, del 81,5%, sent així el col·lectiu més beneficiat després d’aquestes transferències.
Polítiques públiques per a la infància
Aquest augment de risc de pobresa i exclusió social en la infància conviu amb un augment dels ingressos mitjans nets de les llars catalanes, del 4,6% (del 2023 al 2024). Aquest fet suggereix que els beneficis de la millora econòmica no arriben prou a la infància i les seves famílies.
Amb el suport de les dades, des del Casal dels Infants insistim en la importància de desplegar polítiques públiques específiques per a la infància que tinguin un impacte eficaç i real en combatre la pobresa i l’exclusió social, com més prevenció amb serveis de suport social i educatiu, una prestació universal per a la criança, l’accés d’infants desafavorits a l’escola bressol, i aturar els desnonaments de famílies amb infants.