La sala de Whanau, al final de tot del local del Casal dels Infants del Raval, minimalista, de tons neutres i amb butaques baixes, convida a seure’s, pausar el ritme, relaxar-se i començar a buidar i compartir. Aquesta sala s’ha convertit en l’espai segur d’algunes famílies del barri, on son acompanyades per un procés de canvi.
Whanau és un servei que atén famílies amb infants que viuen situacions especialment complexes perquè es puguin refer ràpidament, i així garantir la permanència dels infants amb les seves famílies. Actuant des de la prevenció, Whanau treballa per empoderar les famílies i les seves capacitats parentals, millorar la comunicació entre els seus membres, i connectar-les amb la xarxa de serveis i de l’entorn per generar vincles de suport al barri.
“Abans d’arribar a Whanau, anava una mica sense rumb. No entenia situacions i coses que m’havien passat. Ara, m’ha servit per entendre una mica millor la vida, saber establir límits i, tant a mi com a la meva filla, per agafar molta més seguretat i confiança en nosaltres mateixes”, explica l’Elisabeth, mare participant de Whanau.
El servei, que va començar al barri del Raval l’octubre de 2024, ha atès durant aquest període 21 famílies. Es tracta d’un projecte pilot del Casal, subvencionat pel Hub d’Innovació Social i Sanitària (HISS) i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. “Tothom estava molt d’acord que era una proposta necessària i que permetia construir un camí amb l’acompanyament de la comunitat i les xarxes de suport molt important per a població vulnerable, com la infància i l’adolescència”, recorda la directora del HISS, Sió Heredia.
Des de la prevenció cap a la permanència dels infants i adolescents amb les seves famílies
L’equip de Whanau -que en la llengua maori es refereix al concepte de família extensa- està format per dues psicòlogues, una de les quals de la Fundació Hospital Pere Claver, i una educadora social.
L’equip atén les famílies des d’un enfocament sistèmic, tenint en compte les dimensions personals, familiars i comunitàries, i amb una mirada preventiva. “Atenem abans que les fractures familiars siguin irreversibles, entenent que les situacions d’elevada vulnerabilitat que acompanyem podrien abocar a situacions d’institucionalització dels infants i adolescents, sense aquesta atenció intensiva, preventiva, restaurativa i personalitzada”, explica l’Esther Mas, educadora social de Whanau.
La intervenció d’aquest servei es caracteritza per desenvolupar-se en sessions individuals, tant amb els progenitors com amb els infants, que tenen lloc setmanalment. En aquestes sessions, es treballen les competències parentals per empoderar els pares i les mares, s’acompanya en la millora de les dinàmiques familiars, afavorint la comunicació i identificant i reformulant els patrons que poden ser disfuncionals, amb l’objectiu d’establir un model de convivència més favorable.
“He vist molt canvis positius”, afirma l’Elisabeth, de 37 anys, de Barcelona, i amb una filla de 4. “He après a establir límits, a prendre’m aspectes de la vida de manera més positiva, a tenir més tolerància i ser més empàtica. La meva filla també ha canviat molt positivament, sap demanar les coses des del respecte”, segueix.
A més, l’equip manté una coordinació constant amb els recursos de la xarxa, per amplificar l’acompanyament i que sigui sostenible en el temps. “Sobretot vinculem les famílies als recursos del barri perquè se sentin sostingudes i puguin ampliar la seva xarxa, trenquem moltes barreres de solitud i aïllament”, assenyala l’Andrea Arias, psicòloga de Whanau.
Aprendre, comprendre i agafar confiança
Una altra participant de Whanau és la Sayma, de 27 anys. Va tenir dificultats per encaixar el diagnòstic del seu fill de 4 anys, que té autisme, i comunicar-ho a la família, que viuen a Bangladesh, el seu país natal. “Em vaig sentir molt afectada emocionalment, vaig plorar molt. Cada dia era molt difícil, estava molt trista i preocupada”, recorda.
Després de participar en el programa, la Sayma nota canvis en ella, la seva família i el seu fill. Ha après sobre l’autisme, fet que li ha permès acceptar-lo i compartir-lo amb la família. També diu que sap moure’s per la ciutat sola, agafant el bus i el metro, i que per a aconseguir-ho li han ajudat les classes de castellà que fa amb una voluntària del Casal. La relació amb el seu fill ha millorat, així com la relació de l’infant amb els seus amics i amigues a l’escola, amb la família i amb l’entorn.
“Per mi venir a Whanau ha significat aprendre i comprendre molt, i tenir confiança. Els meus pares viuen a Bangladesh, i quan em sento sola, m’ajuda venir al Casal”, afirma.
Així, Whanau no ha estat només un espai segur per a les famílies, sinó també un recurs per a l’aprenentatge i la millora de les capacitats parentals, per revisar-se i afrontar la seva situació des d’una nova perspectiva, i connectar-se amb la comunitat que les envolta. “Hi ha famílies que tenen una situació de gran vulnerabilitat i complexitat, que necessiten un acompanyament molt intens i professional per poder fer-hi front i garantir als seus fills un entorn familiar estable i segur on poder créixer”, conclou Arias.