Amb el final de curs, comença l’època de les graduacions, també al Casal dels Infants. El 10 de juny, abans que comenci el Casal d’estiu, els nois i noies del Centre Obert Adolescent (COA) del Casal dels Infants al Raval van celebrar la graduació d’aquells i aquelles que han acabat la seva etapa al servei socioeducatiu.
Amb la graduació, quinze nois i noies culminen els quatre anys que han passat al COA durant tota l’educació secundària. Alguns i algunes, fins i tot, ja eren participants del Casal abans, al Centre Obert Infantil (COI). Aquells i aquelles que ho vulguin, podran continuar vinculats al Casal, amb l’oportunitat de noves experiències al Casal Jove Atles.
A la cerimònia estaven convidats i convidades tots els participants del COA, també aquells i aquelles que no es graduaven i alguns antics participants d’anys anteriors. L’acte va començar amb un pica-pica d’ambient festiu per a berenar. Seguidament, es va preparar la sala per celebrar apropiadament la graduació, amb fileres de cadires emplenades pels graduats i graduades en les primeres files, i companys i companyes del COA a la resta.
Un per un, cridats pel seu nom, els nois i noies anaven sortint per recollir el diploma, l’orla, una bossa de llaminadures de regal, i molts petons i abraçades, per part de tot l’equip que els ha acompanyat durant aquests anys: l’Esther Mas, educadora del COA, l’Anna Solanas, cap d’Infància al Raval, i la Laia Ribas, cap de Joves al Raval. L’Idoia de Frutos i l’Àngel Rodríguez, referents d’aquest darrer curs, els esperaven per fer-se una fotografia amb una càmera Polaroid, per tenir un record instantani i atemporal de la graduació i el seu pas pel COA Raval.
Amb algunes bosses de llaminadures ja encetades, va arribar el moment de visionar el videomuntatge que havien gravat i editat l’Idoia i l’Àngel, un recull de fotografies, vídeos, records i experiències viscudes al llarg de l’últim any, així com els pensaments i agraïments dels nois i noies sobre els seus anys al COA. Amb la vergonya d’haver-se de sentir parlar en veu alta, els nois i noies miraven el vídeo entre riures nerviosos, però ja nostàlgics.
Un dels nois, aprofitant els últims minuts que li quedaven al COA, va fer un petit discurs per acomiadar-se. “Moltes gràcies als monitors, que m’han aguantat els quatre anys, i han estat els millors. Als que us quedeu al COA, veniu i aprofiteu-ho”, va aconsellar en Jhampool, “jo vaig estar una època sense venir perquè no sortia de casa, i ara que és l’últim any, em fa pena marxar”.
Per tancar la cerimònia, l’Esther va agrair la feinada de l’Idoia i l’Àngel, entre els aplaudiments dels nois i noies, i els va recordar com el Casal sempre tindrà la porta oberta per a tots ells i elles. “Això és casa vostra. Tot el que heu dit de nosaltres és recíproc. Igual que us fem créixer a vosaltres, i que és un plaer, vosaltres també ens heu fet créixer. No som les mateixes persones que fa quatre anys, anem canviant amb vosaltres igual”.
Abans de marxar, els nois i noies van aprofitar per fer-se més abraçades i més petons i acomiadar-se, però fins ben aviat, ja que tenen per endavant un gran estiu on anar de colònies i campaments, gaudir de la natura i compartir més records i experiències.
Fes possible que continuem acompanyant i fent costat a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat.
Fes voluntariat. Informa’t aquí.
Fes un donatiu aquí.