Una xapa, una boca i una orella. Una rotllana d’infants asseguts al terra que parlen, s’escolten i, tot i alguna interrupció, s’esforcen i posen consciència en respectar els torns de paraula.
En un esforç per millorar la convivència i l’autoconeixement, al Casal dels Infants del Raval hem desenvolupat un projecte per treballar la gestió emocional i la comunicació no violenta amb els infants de 8 a 10 anys. En aquesta iniciativa, els mateixos infants esdevenen protagonistes i agents actius en la resolució dels conflictes que apareixen en el grup.
“Estem treballant que no hi hagi baralles, i que si hi ha baralles intentem solucionar amb paraules, i si no ho aconseguim, hi ha un mediador que ens demana què ha passat i mentre un parla i l’altre escolta”, resumeix la Sabrin, participant del Casal dels Infants del Raval.
Gestió emocional amb infants
Als infants, sovint els costa reconèixer les seves emocions i gestionar-les, del qual se’n poden derivar conflictes amb els altres. Si, a més, hi afegim una situació de vulnerabilitat social en la família, creix el malestar i les dificultats dels infants per comunicar-se de manera calmada.
Per això, al Casal dels Infants treballem de manera transversal la gestió emocional, i aquest curs ho reforcem amb aquesta iniciativa de comunicació no violenta i la mediació per part dels mateixos infants.
“Vam detectar dins del grup que els costava comunicar-se de manera no violenta. Vèiem que hi havia petits conflictes entre iguals que també es podien resoldre entre iguals. Així, vam plantejar la figura del mediador per donar peu que poguessin resoldre els conflictes entre ells mateixos”, explica l’Amal Ymlahi, integradora social del Casal dels Infants del Raval.
La figura del mediador
Una de les peces clau d’aquesta metodologia és la figura del mediador. Previ a posar-ho en pràctica, l’equip educatiu va ensenyar als infants les responsabilitats d’aquest rol i quins aspectes havia de tenir: l’escolta activa, l’empatia i l’escoltar sense jutjar.
Cada tarda al Casal, un infant diferent és el responsable d’assumir aquest rol i s’identifica amb una xapa. Com a mediadors, s’encarreguen d’intervenir quan hi ha un conflicte o disputa, preguntant què ha passat i moderant el diàleg entre els implicats. Per potenciar el respecte dels torns de paraula de manera més visual, a qui li toca parlar sosté amb la mà una boca impresa, que explica calmadament la seva versió dels fets, mentre qui té l’orella escolta de manera activa mentre espera el seu torn de paraula.
Per concloure la mediació, es firmen uns acords de convivència, consensuats entre els infants implicats i que han de complir. Una vegada més, el mediador o mediadora és el responsable de revisar i valorar si s’han complert durant la tarda.
“Els infants estan molt motivats per tenir el rol i el paper de responsabilitat que implica ser mediador. Pensen més com se senten i com poden afectar les coses que diuen abans de parlar, i ja no només busquen referents adults, sinó també referents entre iguals”, celebra l’Amal.
Comunicació no violenta més enllà del Casal
Més enllà del Casal, aquest treball de gestió emocional i els seus resultats són aplicables en molts aspectes quotidians de la vida dels infants. “La comunicació no violenta ha de ser al Casal i a fora també, per respectar-nos, parlar bé i no barallar-se”, afirma en Hachim, participant del Casal dels Infants del Raval.
“Ho poden practicar aquí i a fora, a l’escola, a casa, al carrer, amb amics. Són infants que venen de situacions molt vulnerables i aquesta gestió emocional els costa més. Ho treballem des del Casal i ho reforcem per poder contribuir en aquesta situació”, afirma l’Amal.