L’inici de curs 2025-2026 va començar amb una notícia que marca el repte principal dels mesos d’activitat acadèmica que queden per endavant: 1 de cada 3 alumnes (335.746 del total) té necessitats específiques de suport educatiu (NESE). D’aquests, el 87% (292.380 alumnes) es troba en situació de vulnerabilitat social o tenen problemes d’inclusió o de comprensió de la llengua, segons dades del departament d’Educació publicades al diari Ara. I és una tendència que va a l’alça: en només cinc anys, del 2020 al 2025, els alumnes de primària identificats amb entorns desfavorits han augmentat més d’un 200%. La resta de casos estan relacionats amb necessitats especials vinculades amb discapacitats, trastorns que afecten l’aprenentatge o altes capacitats.
Pel que fa als estudis postobligatoris, a finals del curs passat la Sindicatura de Comptes ja va avisar que les beques universitàries a Catalunya deixaven fora algunes llars en risc de pobresa i que els seus imports no cobrien les despeses econòmiques que comporta estudiar a la universitat.
Per combatre aquestes desigualtats educatives i apropar-nos el més possible a l’aprenentatge en igualtat de condicions, dins i fora de l’aula, el suport educatiu fora de l’horari lectiu ha estat i segueix sent un element clau de l’acció social del Casal dels Infants. Així, acompanyem infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat social, i apostem per garantir-los espais de suport educatiu diaris, orientació formativa, referents motivadors, suport emocional i la possibilitat d’entrar en el programa de beques.
D’aquesta manera, actuem contra el risc de fracàs escolar (l’abandonament dels estudis de l’ESO sense assolir les competències bàsiques ni haver obtingut la titulació) i l’abandonament escolar prematur (joves d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, han superat l’ESO i no estan cursant cap tipus d’educació postobligatòria). D’aquest últim indicador, la xifra a Catalunya era del 13,7% l’any 2024, més alta que la mitjana europea, de 9,3%, i afecta deu vegades més als i les joves amb menys nivell de renda.
Continuïtat formativa
En Fran és un exemple de l’altra estadística, dels que han pogut i decidit seguir estudiant. Té 19 anys, és un dels més de 300 joves participants al Casal dels Infants i és voluntari amb grups de primària. Va començar al Casal, al barri del Raval, des de ben petit, creixent i passant pels diferents serveis socioeducatius a mesura que s’anava fent gran. “Des que tinc consciència, estic al Casal”, recorda.
A finals del curs passat, quan acabava segon de batxillerat, va haver d’assumir un petit desviament en el seu camí d’anar a la universitat i estudiar Dret: la recuperació pendent d’una assignatura va impedir-li presentar-se a la selectivitat. Però, aquest imprevist no va baixar els ànims d’en Fran, que amb el suport i l’orientació de la seva educadora referent, va decidir agafar un camí alternatiu per arribar al mateix lloc: estudiar el grau superior d’Integració Social.
“Vull seguir estudiant perquè m’agrada estudiar i vull anar a la universitat perquè és un dels desitjos a la meva vida”.
“Vull seguir estudiant perquè m’agrada estudiar i vull anar a la universitat perquè és un dels desitjos a la meva vida”, afirma en Fran. El Casal ha sigut per a ell aquest espai on poder estudiar, i on ha trobat el suport i l’orientació per esbrinar quin seria el següent pas. “Penso que sense el Casal m’hagués costat trobar un espai on fer els deures, fer treballs i estudiar”, explica.
Beques universitàries que no arriben on més calen
L’objectiu d’en Fran d’anar a la universitat té, però, despeses econòmiques elevades associades. Tot i que el dret a accedir en igualtat de condicions a l’educació superior està recollit a la Constitució, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la llei d’universitats, les beques que ofereix l’administració no arriben allà on més i quan més calen.
La informació que la Generalitat, els centres docents i les universitats faciliten sobre les beques universitàries no és “sistèmica ni completa”, alertava la Sindicatura de Comptes de Catalunya al maig. A més, l’alumnat es veu obligat a matricular-se abans de saber si ha obtingut la beca i la seva quantitat. El cobrament de la beca, si ha estat acceptada, el reben un cop començat el curs, al mes de novembre.
Pel que fa a la funció del sistema de beques d’eliminar les barreres socioeconòmiques per garantir un accés a la universitat en igualtat de condicions, aquesta no es compleix del tot. Segons l’informe “Sistema de beques i ajuts a la formació universitària” de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, els llindars de renda establerts fan que les beques no arribin a totes les llars catalanes en risc de pobresa, ja que el llindar de renda que estableix el risc de pobresa a Catalunya és més alt que el llindar del tram 1 de la beca general, el de les llars amb els ingressos més baixos. Per exemple, el llindar de pobresa a Catalunya en una llar de 4 membres s’estableix a 29.600 €, mentre que el llindar del tram 1 de la beca general és 21.054 €. Això és una diferència del 40,6%.
Per tant, hi ha llars que segons un criteri es troben sota el llindar de risc de pobresa, però, segons el criteri de la beca general, no els pertoca estar al tram 1, sinó al tram 2. Això suposa deixar de rebre el concepte de “quantia fixa lligada a la renda” de 1.700€, i només poder rebre la quantia fixa lligada a la residència (1.600 €), la quantia fixa lligada a l’excel·lència acadèmica (entre 50 i 125 €), i la quantia variable (mínim 60 €).
A part de la beca general, existeix també la beca Equitat, que consisteix en una reducció fins al 80% al preu de la matrícula, segons el tram de renda assignat i els estudis. El curs 2022-2023, l’alumnat que va rebre aquesta beca eren exclusivament alumnat als quals se’ls havia denegat la beca general. El curs anterior, del 2021-2022, només 6.393 dels alumnes (o un 5% del total) es van beneficiar d’una beca Equitat.
Situació administrativa pendent a regularitzar: un límit més per accedir a la beca
Un altre requisit per obtenir una beca del Ministeri d’Educació, que t’exclou directament si no el compleixes, és o bé tenir la nacionalitat espanyola o bé tenir el permís de residència, és a dir, un NIE. És el que li va passar a l’Ivana, de 19 anys, participant del Casal dels Infants del Raval i voluntària.
Mentre tots els seus companys i companyes de classe feien la sol·licitud per la beca d’estudis postobligatoris, l’Ivana, que va arribar del Perú fa 6 anys i encara no ha obtingut el permís de residència, tenia les mans lligades. “Em vaig sentir molt malament perquè jo no podia demanar la beca. Ho vaig comentar al Casal i em van dir que m’ajudarien”, relata l’Ivana.
Així, l’Ivana va passar a ser una de les joves beneficiàries del programa de beques del Casal, fruit del seu esforç i rendiment acadèmic, i de la determinació i compromís en seguir estudiant i formant-se. Va començar estudiant un grau mitjà d’Administració i Gestió d’Empreses, amb el qual va fer les pràctiques al departament de Finances del Casal. “Al principi em feia una mica de por perquè la comptabilitat era una de les assignatures que pitjor portava. Però gràcies a les pràctiques aquest any m’ha anat superbé!”, celebra.
Ara, l’Ivana està en el segon any del grau superior en Assistència a la Direcció. El primer curs, però, també va començar amb entrebancs. Tal com va recollir El Periódico, l’Ivana va ser una de les 31.404 joves catalanes que no van obtenir plaça en un grau de formació professional (FP) ni en la primera ni en la segona ronda d’assignacions, tot i haver aprovat el grau mitjà i haver entregat tots els documents a temps. En conseqüència, no va poder començar les classes amb la resta de companys i companyes, sinó que ho va fer dues setmanes després, i en un grau que no era la seva primera opció.
Tot i això, la determinació de l’Ivana per seguir estudiant i la seva curiositat en provar coses noves la van animar a inscriure’s en aquest grau, que ha aprovat amb èxit.
El programa de beques del Casal
Actualment, 21 joves del Casal dels Infants estan becats i becades pel programa. Aquest, es nodreix gràcies a la suma d’esforços i la col·laboració de diferents fundacions i entitats que creuen en aquests joves i el seu objectiu de seguir estudiant: Fundació Nou Cims, Fundació Kasperle, Fundació Sandra Salgado Montells, Fundació Tennis Barcelona i Associació Rosa Peris.
El programa de beques del Casal es desenvolupa transversalment a tots els barris on actuem i està obert a nois i noies a partir dels 15 anys, quan han de començar a decidir què fer després de l’ESO. Les beques, per una banda, es basen en ajudes econòmiques perquè els joves puguin ampliar el seu itinerari acadèmic i formatiu en estudis postobligatoris, que cobreixen el cost de la matrícula, el transport, els llibres i el material necessari per al curs.
Per l’altra banda, els i les joves segueixen rebent suport socioeducatiu de l’equip educatiu i les persones voluntàries, participant en els espais d’estudi i de reforç educatiu, i rebent orientació per decidir què estudiar, suport en tràmits i gestions acadèmiques.
També, la beca sempre va acompanyada del suport personal i emocional dels educadors i educadores referents, que segueixen al costat dels i les joves en cada pas del seu camí educatiu i formatiu. Comptar amb tots aquests tipus d’acompanyament és necessari per garantir itineraris d’èxit educatiu.