En el marc de la jornada Rassif ‘Infants, migrats i sols: triple vulnerabilitat, més protecció’, celebrada el passat desembre al Museu Marítim de Barcelona, joves i entitats van reclamar el compliment del marc jurídic en la protecció dels infants migrats sols i més mecanismes de seguiment compartit i treball en xarxa entre les comunitats autònomes i els estats per on transiten aquests nois i noies.
Amb la presentació de l’informe “Marc jurídic del sistema de protecció de menors i jovent migrant sol i les seves vulneracions a Catalunya”, de la Fundació Ficat i el Casal dels Infants, van alertar que la manca d’aquesta coordinació impedeix garantir la protecció dels menors i pot arribar a tenir conseqüències greus en les seves vides, com demostra algun dels casos documentats.
Proves de determinació de l’edat i l’expulsió de centres de protecció de menors
El document, que va presentar la Laia Costa, jurista de la Fundació Ficat, fa un examen exhaustiu de la normativa actual en matèria de protecció a la infància i assenyala greus incompliments de la mateixa —per part de les administracions competents en matèria de protecció a la infància, com la Generalitat de Catalunya, la Fiscalia de Menors i l’Oficina d’Estrangeria—, com ara la pràctica de proves de determinació de l’edat a infants que compten amb un passaport que els acredita com a menors i no ha estat declarat fals per cap procediment judicial, i la no tramitació de la corresponent autorització de residència i treball d’aquests menors.
Practicar-les suposa l’incompliment de recomanacions del Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides i la jurisprudència del Tribunal Suprem, i genera situacions de “llimbs legals” i l’expulsió de centres de protecció de menors quan encara ho són. També recull casos on no es tramita l’autorització de residència i treball als infants durant la seva tutela en el termini de tres mesos que la llei preveu, dificultant la integració i autonomia dels joves.
La precarietat en el salt a l’adultesa i la invisibilitat de les noies que migren
Pel que fa als programes d’habitatge i prestacions per a joves extutelats, l’informe assenyala que cobreixen una proporció molt baixa de joves i que els que hi accedeixen triguen mesos a beneficiar-se’n, malgrat que el sistema de protecció a la infància a Catalunya té l’obligació de garantir suport als nois i noies en el pas a l’adultesa.
Les dades recollides mostren una baixa cobertura dels programes de suport a l’emancipació: l’any 2023, mentre 1.762 joves tutelats van assolir la majoria d’edat, només 746 van ser donats d’alta al servei de suport (ASJTET). Aquesta manca de recursos, fa que un 29% dels joves que viuen al carrer a Barcelona hagin passat prèviament per centres de protecció. A més, no hi ha prou professionals per a la gestió d’aquests programes ni per a garantir acompanyament socioeducatiu als nois i noies en fer els 18 anys, com també ja va alertar el Síndic de Greuges.
Més enllà de la manca de recursos desplegats per l’administració, el jovent migrat extutelat també ha de fer front a la discriminació en l’accés al mercat de l’habitatge.
Un altre aspecte a destacar és la manca de mesures específiques amb perspectiva de gènere per millorar la protecció de les noies migrades soles, sovint invisibilitzades i exposades a més violència i vulnerabilitat pel fet de ser dones. A més, un cop arriben a Catalunya, presenten taxes més baixes de detecció pel sistema de protecció.
“Menors i joves migrats”, l’informe de la Universitat Pompeu Fabra
També en el marc del programa Rassif, es va elaborar un segon informe, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Casal. L’informe “Menors i joves migrants: campaments, portes d’entrada i drets humans” presenta els resultats d’un ampli treball de camp fet al Marroc i a Catalunya sobre la situació dels menors i joves migrants en mobilitat transnacional.
L’estudi, elaborat pels investigadors José Sánchez-García i Carles Freixa, analitza com el “conjunt fronterer” format per ambdós territoris esdevé un espai de vulneració sistemàtica de drets, especialment a través de la “securitització” de les fronteres i l’externalització del control migratori. Campaments, portes d’entrada i espais de trànsit concentren situacions de precarietat extrema, violència institucional i manca d’accés efectiu a drets bàsics com la protecció jurídica, la salut, l’educació o una vida digna.
L’informe conclou que, malgrat les diferències legals entre menors marroquins i subsaharians, tots dos col·lectius comparteixen alts nivells de vulnerabilitat al llarg del seu itinerari migratori i també en l’arribada a Catalunya. Els sistemes d’acollida existents resulten insuficients i desiguals, mentre que el tercer sector i els professionals socials assumeixen un paper clau en la defensa dels drets dels joves en contextos de manca de recursos i pressió institucional.
Davant d’aquesta realitat, el document defensa la necessitat d’un enfocament basat en els drets humans i la interseccionalitat, i reclama una millor coordinació entre institucions i entitats per garantir una protecció real i efectiva dels menors i joves migrants.
Informe UPF: “Menors i joves migrants: campaments, portes d’entrada i drets humans”
Taules rodones amb joves, entitats i agents públics
Durant l’acte, presentat i conduït pel periodista Ferran Moreno, també va tenir lloc una taula rodona posterior dividia en tres parts: la primera, amb Madou Cessay, Mohamed Hamadah, Ebou Faal Jaiteh i Bilal Knioine, joves de Gàmbia i del Marroc que han fet el procés migratori sols.
La segona taula va comptar amb la directora del Casal dels Infants al Marroc, la Claire Trichot, i la Dounya Moussaoui, tècnica de projectes de recerca de la Fundació SURT. Van exposar els principals resultats del projecte Chams, que treballa per a la protecció i visibilitat de les noies menors i joves en situació de violència de gènere entre Tànger i Barcelona amb l’objectiu de contribuir a visibilitzar i garantir els drets de les noies menors i joves en situació de violència i risc mitjançant la resposta col·lectiva i coordinada dels actors implicats al Marroc i Catalunya.
Per tancar l’acte, es va acabar amb una taula amb representants d’alguns dels organismes públics que intervenen en aquesta realitat, amb l’Esther Vallbona, subdirectora general de Prevenció i Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, l’Anna Piferrer, assessora de l’àrea d’Infància del Síndic de Greuges de Catalunya.
El projecte Rassif
La jornada s’emmarca en el projecte Rassif, que lidera el Casal dels Infants en col·laboració amb una xarxa d’entitats a Catalunya i al Marroc per a millorar la protecció transnacional dels drets dels infants i joves migrants sols en ambdós territoris.
Les entitats que han participat en l’elaboració de l’informe d’anàlisi del marc jurídic són: Casal dels Infants, Fundació Ficat, La Xixa, Fundació Idea, Fundació Putxet, Punt de Referència i Cepaim.
Les entitats que formen part del projecte Rassif a Catalunya són: Casal dels Infants, Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Centre de Dia Dar Chabab, Fundació Ficat, UPF, Aida, Iniciatives Solidàries, Fundació Putxet, Fundesplai, Fundació Idea, Fundació Esperança-Casa Recés, Punt de Referència, La Xixa Teatre i el Servei de Detecció i Intervenció (SDI), gestionat per PROGESS, del Departament de Serveis Socials d’Intervenció a l’Espai Públic, Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).