Què és la no percepció de drets i per què perpetua la pobresa?

    Una participant del Casal dels Infants tramita una prestació en línia amb el suport de l'equip de l'associació.

     

    Ho veiem dia rere dia: moltes famílies no accedeixen a prestacions socials que tenen dret a demanar i que les ajudarien a superar el risc de pobresa o exclusió social. Els motius principals són que no tenen prou informació de l’existència d’aquestes ajudes, que sol·licitar-les i tramitar-les és massa complex o no està al seu abast, i que el procés per interposar un recurs quan se’ls denega la prestació en qüestió sovint tampoc és clar ni accessible. Aquestes situacions, entre altres, formen part del fenomen conegut com a no percepció de drets o non take up.

    Què és la no percepció de drets?

    La no percepció es dona quan les mesures de protecció social no arriben de forma efectiva a les persones que les necessiten i hi tenen dret, i ha estat tractada en un informe del Relator Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans de les Nacions Unides, Olivier de Schutter, publicat l’abril del 2022. Aquest informe és el resultat d’una investigació que inclou una enquesta realitzada a prop de 40 països a organitzacions de la societat civil, administracions públiques responsables de la protecció social, organismes de les Nacions Unides i experts acadèmics. 

    Els resultats indiquen que la no percepció és un problema greu i global que afecta especialment la població més desfavorida —quan aquests són els ciutadans que més protecció haurien de rebre—, i les conseqüències que genera són un increment de la pobresa i les desigualtats, un risc per a la salut mental de les persones excloses de les prestacions i un desgast en la confiança en els estats.

    La protecció social s’ha de portar a la pràctica i és un dret humà

    L’informe remarca que la protecció social és un dret reconegut internacionalment. No n’hi ha prou que estigui contemplat a les lleis de cada país, s’ha de garantir a la pràctica que la població que ho necessiti accedeixi a les mesures contra l’exclusió social. D’altra banda, apunta que la no protecció és el resultat d’errors de disseny en les polítiques públiques per part de les administracions

    La no protecció és el resultat d’errors de disseny en les polítiques públiques per part de les administracions

    Per últim, insisteix en què corregir la no percepció de drets ha de ser una prioritat en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, i cal un canvi en la manera de percebre la protecció social que l’allunyi de la caritat i la situï com un dret humà. Reclama una relació entre governants i perceptors de la protecció social que augmenti el rendiment de comptes dels primers i l’empoderament dels segons, acabant amb l’estigmatització, garantint el personal suficient en l’atenció i un tracte basat en la dignitat i el respecte.

    Informació insuficient

    El desconeixement i la manca d’informació suficient és la causa més freqüent de no percepció de drets, tal com recull l’informe. En aquest sentit, les entitats socials que atenem persones en situació de vulnerabilitat sovint arrosseguem en excés la càrrega d’informar-les sobre les prestacions socials i els tràmits i requisits per accedir-hi. Moltes vegades ho fem desbordades per altres tasques de prevenció i atenció de situacions de risc. Al Casal dels Infants creiem que forma part de la nostra acció social garantir que les famílies coneguin els seus drets i puguin apoderar-se en el seu exercici, però qui té la responsabilitat de garantir la informació necessària sobre la protecció social són les administracions públiques.

    En aquesta línia, l’informe del Relator Especial reclama als governs garantir informació específica sobre les prestacions i desenvolupar campanyes de comunicació eficaces i proactives, que prioritzin els grups més desfavorits, amb una formació als treballadors socials per a informar a les possibles persones beneficiàries sobre els seus drets. Cal dir que la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic a Catalunya ja contempla que les administracions públiques han de donar la màxima difusió a les convocatòries per concedir prestacions socials econòmiques, però aquesta informació és generalment insuficient.

    Al mateix temps, l’informe insisteix que cal garantir la participació de les persones en situació de pobresa en el disseny, l’aplicació i el seguiment de les mesures de protecció social, per tal de tenir en compte la seva experiència i així combatre millor el non take up.

    El desconeixement i la manca d’informació suficient és la causa més freqüent de no percepció de drets

    Bretxa digital i tramitació complexa

    Des de l’inici de la pandèmia, moment en què la immensa majoria de les prestacions i altres gestions amb les administracions van començar a tramitar-se exclusivament en línia, hem alçat la veu per alertar que moltes persones no tenen els dispositius, la connexió ni les competències digitals necessàries per accedir-hi. Una realitat que també recull l’informe del Relator Especial, que assenyala que demanar prestacions per internet pot ser “molt complicat per a amplis sectors de la població”.

    És per això que, mentre seguim sumant i reclamant esforços per millorar les competències digitals de les famílies més desfavorides, hem reclamat que cal recuperar amb urgència la tramitació i l’atenció presencial per part de les administracions. Fer-ho a través de cita prèvia obligatòria no és la solució més adequada, perquè continua implicant un tràmit previ en línia que és una barrera per a moltes persones.

    Cal recuperar amb urgència la tramitació i l’atenció presencial per part de les administracions

    Per últim, fins i tot quan les famílies estan assabentades d’una prestació i compten amb els mitjans per demanar-la, el procés per fer la sol·licitud pot ser molt complex. Sovint implica entrar en una espiral que exigeix molta documentació i temps, tal com indica l’informe del Relator Especial, que fa referència directa a les dificultats que han tingut les famílies a l’estat espanyol per tramitar l’Ingrés Mínim Vital.