La xarxa Kalimat reivindica en un debat amb Nacions Unides la protecció social dels col•lectius més vulnerables al Marroc

27/01/2021

La xarxa Kalimat va participar el dilluns 25 de gener en una sessió telemàtica de consultes organitzada pel Sistema de Nacions Unides per al Desenvolupament al Marroc, que va tenir per objectiu intercanviar informació i posicionaments sobre la reforma del sistema de protecció social que el govern marroquí ha anunciat que vol impulsar.

Kalimat és una xarxa d’entitats socials que promou la cohesió social i l’acció comunitària en defensa dels drets i la protecció social de les dones i els infants en situació de vulnerabilitat a Tànger. La vam crear el 2018 el Casal dels Infants del Marroc juntament amb les entitats socials Hasnouna (AHSUD), Nahda i la Unió de l’Acció Feminista-secció Tànger (UAF), i actualment també la integren AICEED, ASCJ, 100% Mamans, Agissons pour la femme, AMNA i Fondation Orient Occident.

La intervenció de Kalimat en les consultes amb Nacions Unides va ser a càrrec de Claire Trichot, directora del Casal dels Infants al Marroc, que va plantejar un diagnòstic de la situació dels col·lectius més vulnerables a Tànger, a partir de les dades recollides de les persones acompanyades per la xarxa. També presentar recomanacions que s’haurien de contemplar en la reforma del sistema de protecció social, segons el criteri de les entitats.

En les consultes van intervenir també representants del Ministeri de la Solidatirat, el Desenvolupament Social, la Igualtat i la Família del Marroc, el Banc Mundial, la Universitat Mohamed 5 de Rabat, la Confederació General d’Empreses del Marroc (CGEM) i Unicef.

Infants, joves i dones

En la intervenció es va plantejar que els infants en situació de carrer són un dels col·lectius de Tànger amb més dificultats per tirar endavant i més drets vulnerats. El 2020 AICEED va fer un seguiment a prop de 190 infants que es troben en aquesta situació, dels quals el 80% estava fent un procés migratori. El 90% es trobava en situació d’alt risc (havien patit maltractaments o consumeixen drogues dissolvents), amb moltes dificultats per accedir a serveis de salut i altres mesures de protecció. Un altre problema greu entre la infància és la desescolarització: l’associació Nahda va acompanyar 112 nens i nenes que no anaven a l’escola, i va detectar que aquests casos sovint estan associats a situacions de discriminació i violència de gènere als centres educatius.

El 2020 AICEED va fer un seguiment a prop de 190 infants en situación de carrer a Tànger

Quant als joves, AICEED va acompanyar 228 nois i noies inscrits en l’escola de segona oportunitat que gestiona. D’aquests i aquestes, la meitat no disposaven de la cobertura sanitària estatal per a persones amb baixos ingressos (Ramed), i un 20% no comptava amb cap tipus de protecció social. La manca d’accés a oportunitats laborals i a itineraris de formació i inserció segueix sent el principal obstacle perquè el jovent a Tànger tiri endavant.

La meitat dels joves acompanyats en l’escola de segones oportunitats d’AICEED no disposava de la cobertura sanitària estatal per a persones amb ingressos baixos

Pel que fa a les dones, l’associació 100% Mammans va acompanyar l’any passat més de 300 mares solteres i els seus infants, de les quals només el 3% rebien prestacions familiars de la seguretat social i un 9% la cobertura sanitària per a persones amb baixos ingressos (Ramed). El fet que moltes es trobin indocumentades (el 80% no comptava amb el certificat de domicili) fa que nomes puguin accedir a través de les entitats socials a mesures socials d’urgència per garantir-los allotjament, accés a la salut i altres itineraris d’inserció. Aquesta situació d’exclusió és encara més crítica per a les dones migrants i les treballadores sexuals, que 100% també acompanya.

Només el 3% de les més de 300 mares solteres acompanyades per 100% Mamans rebia prestacions familiars de la Seguretat Social, i el 9% cobertura sanitària

La situació d’exclusió de les dones a Tànger també es veu condicionada per les dificultats que tenen per accedir a llocs de treball i per les condicions discriminatòries que s’hi troben en comparació amb els homes i també pels casos d’assetjament, tal com han observat les entitats UAF i AMNA acompanyant 92 treballadores.

Per últim, un altre dels col·lectius que compta amb molt poques mesures de protecció social són les persones que consumeixen drogues. L’associació AHSUD n’ha acompanyat prop de 2.200  (algunes a través de l’entitat SDF), i ha registrat que pràcticament totes es veuen excloses de prestacions socials, del sistema nacional de salut i de les ajudes d’urgència en el context de la Covid-19.

Pràcticament totes les persones que consumeixen drogues es veuen excloses de prestacions socials, del sistema nacional de salut i de les ajudes d’urgència en el context de la Covid-19

Recomanacions

Davant aquest context, la xarxa Kalimat reclama un criteri inclusiu i no discriminatori en el cribratge de les persones que s’han de beneficiar de les mesures del nou sistema de protecció social. Aquest enfocament ha de garantir la igualtat de gènere i els drets humans, amb mesures específiques per a la protecció de col·lectius amb una vulnerabilitat específica (migrants, persones sense llar i persones amb discapacitat).

El nou sistema de protección social ha de ser inclusiu, no discriminatori i garantir la igualtat de gènere i els drets humans

En la mateixa línia, incideix perquè s’apliquin lleis ja aprovades que afavoreixen la protecció social, com la que regula el sector de les treballadores domèstiques o el codi de treball.

Quan a l’elevada indocumentació entre els col·lectius de risc, es reclama revisar el procés de concessió del certificat de domicili i avaluar si ha de ser el document administratiu necessari per accedir als programes de protecció social.

Kalimat reclama també descentralitzar els programes socials a les institucions públiques locals i, especialment, reforçar els serveis socials, ja sigui a través de l’Estat o incrementant el finançament de les entitats socials. És necessari, així mateix, afavorir l’accés a la informació de la població en situació de vulnerabilitat i garantir la concertació entre els actors públics i privats en l’aplicació de la reforma.

NotíciaLa xarxa Kalimat reivindica en un debat amb Nacions Unides la protecció social dels col•lectius més vulnerables al Marroc