Més places públiques i criteris inclusius: els reptes pendents en l’accés a l’escolarització en l’etapa del 0 als 3 anys a Catalunya

21/10/2022

Els primers anys de vida dels nens i nenes són crucials, ja que determinen el desenvolupament del cervell i el comportament dels infants. “A mesura que avança el curs el canvi és impressionant. Els infants expressen molt més les emocions, es mouen amb més energia i tenen més capacitat de concentració”, explica l’Andrea Arias, responsable del servei maternoinfantil Vincles del Casal dels Infants del Raval.  

A més, l’accés a l’educació preescolar condiciona les seves oportunitats de futur i és una eina per corregir les desigualtats i incrementar l’èxit educatiu. L’educació dels 0 als 3 anys no és només una inversió en cohesió social, sinó que també és un dret de tots els infants, reconegut en el Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides. 

Dins de les aules queda palesa la desigualtat en l’accés en la primera etapa d’educació infantil (0-3 anys). Segons dades del Departament d’Educació, el curs 2019-2020 menys de l’1% de l’alumnat en aquesta etapa es trobava en situació social desfavorida. Aquest número tan baix xoca amb les altres xifres de pobresa i exclusió social en la infància, considerant que en el mateix període els menors de 16 anys que vivien sota el llindar de la pobresa era del 31,1%, és a dir, quasi 1 de cada 3. Quant a la nacionalitat de l’alumnat, tornem a topar amb una situació clara de desigualtat en l’accés. El curs 2019-2020, un 6,4% dels infants escolaritzats a les escoles bressol i les llars d’infants tenien nacionalitat estrangera, mentre que els infants estrangers menors de 3 anys representaven el 21,7% del total de la població en aquesta franja d’edat.

Durant el curs 2019-2020, menys de l’1% de l’alumnat entre 0-3 anys es trobava en situació social desfavorida, quan els menors de 16 anys que vivien sota el llindar de la pobresa era de més del 30%; i 6,4% de l’alumnat escolaritzat menors de 3 anys eren de nacionalitat estrangera, mentre que fora de les aules representaven el 21,7% d’aquesta franja d’edat. 

Avenços insuficients per garantir la igualtat de condicions en l’accés a l’escolarització 

La baixa proporció d’infants en situació social desfavorida i de nacionalitat estrangera a les escoles bressol i llars d’infants està estretament relacionada amb el fet que aquesta etapa educativa no sigui gratuïta ni universal, la qual cosa suposa una barrera perquè hi accedeixin els infants de famílies en situació de vulnerabilitat. 

Nen petit es mira un llibre.

Aquest curs s’ha començat a instaurar la gratuïtat del curs I2 en les escoles bressol municipals i públiques de Catalunya, i s’han aprovat el Decret 11/2021 i la Resolució EDU/464/2022, que modifiquen els barems d’alguns dels criteris prioritaris i complementaris pel procés d’admissió en els centres educatius. Fins ara, les llars d’infants i escoles bressol eren finançades per la Generalitat, els ajuntaments i les famílies, que aportaven 1.600 euros per alumne i curs cada una. A partir d’aquest curs, la Generalitat es fa càrrec de l’import que abans pagaven les famílies. “És una iniciativa altament necessària”, segons ha assenyalat Lydia Paredes, educadora de Vincles al Casal dels Infants de Salt. La gratuïtat no inclou, però, el servei de menjador ni altres serveis complementaris, com el d’acollida.

El nou decret descarta com a criteri de prioritat que l’infant tingui germans matriculats al centre, que fins ara atorgava 40 punts. Els altres dos criteris prioritaris són la proximitat del domicili al centre educatiu i que un dels progenitors o responsables legals de l’infant percebi la renda garantida de ciutadania (RGC), el qual passa de computar 10 punts a 15. 

D’aquesta manera, tot i que es resta prioritat a tenir germans que estudiïn o pares que treballin al centre (aquest últim computa 10 punts, abans 30), amb l’objectiu de millorar l’accés en igualtat de condicions, els criteris per afavorir l’escolarització dels infants de rendes baixes continuen sent insuficients. L’únic criteri que té en compte la situació socioeconòmica de les famílies és el de percebre la RGC. L’abast d’aquesta, però, és molt reduït: actualment 173.886 persones reben la RGC, el que representa només el 8,9% de tota la població en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya. A més, el barem de ser una família monomarental, que es tracta com un criteri complementari, ha disminuït dels 15 als 10 punts, en un context on més de la meitat d’aquestes famílies estan en risc d’exclusió social. 

L’únic criteri del procés d’inscripció que té en compte la situació socioecònomica de les famílies és el de percebre la RGC, que només reben el 8,9% de la població en risc de pobresa i exclusió social.

Més places públiques, inscripcions presencials i difusió sobre l’escolarització dels 0 als 3 anys

Tot i l’avenç que suposa la gratuïtat en l’I2, queden reptes pendents i espais de millora per garantir un accés generalitzat i en condicions d’igualtat a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys. 

En primer lloc, les places a les escoles bressol i llars d’infants públiques són limitades. Davant l’anunci de gratuïtat, la demanda d’inscripcions a les escoles bressol en set dels grans municipis de la demarcació de Barcelona ha augmentat un 20% de mitjana. A la ciutat de Barcelona, l’ajuntament ha rebut 7.869 sol·licituds per inscriure’s en 4.460 places disponibles. Amb gratuïtat o sense, molts infants es queden sense plaça a les escoles bressol i llars d’infants públiques. “Falten places públiques. Estic convençuda que hi ha moltes famílies interessades a apuntar els seus fills i filles a les escoles bressol. Les mares han sortit de la pandèmia amb moltes ganes de fer coses”, explica la Lydia Parades. 

Mare, amb el seu infant a les cames, i educadora riuen.

Aquesta realitat s’ha vist al servei de Vincles, que oferim al Casal dels Infants del Raval, Badalona, Santa Coloma i Salt. A Vincles acompanyem infants menors de 3 anys en situació de vulnerabilitat i les seves mares, amb l’objectiu de garantir un espai educatiu als nens i nenes perquè consolidin els coneixements, hàbits i rutines que han d’adquirir en aquesta edat, enfortir el lligam maternoinfantil i oferir un espai de confiança, apoderament i reforç de competències per a les dones que hi participen. 

Un cop es van assabentar de la gratuïtat de l’I2 a través de l’equip educatiu de Vincles, moltes mares van decidir fer la sol·licitud per inscriure-hi els seus fills i filles. Poques han aconseguit que se’ls accepti la plaça, algunes estan en llista d’espera i la majoria que ho ha intentat s’han quedat sense plaça. Mentrestant, les inscripcions a Vincles de mares amb nadons de menys de 2 anys ha augmentat. 

Una altra dificultat, doncs, és l’accés a la informació. En molts casos, les mares que venen a Vincles són migrades i no coneixen el funcionament del sistema d’educació a Catalunya, i moltes d’elles no poden inscriure els seus fills a les llars d’infants perquè no saben que existeixen. Des de Vincles, les educadores informen les mares sobre les dates i els processos d’inscripció, insistint en la possibilitat d’escolaritzar els infants de 0 a 3 anys. Cal més difusió sobre l’accés a aquesta etapa educativa, subratlla l’Andrea Arias, ja que “la criança queda sempre en mans de la dona, i elles es veuen limitades en la seva vida fins que l’infant no entra a l’escola”, afegeix. També les acompanyem en el procés d’inscripció, que des de la pandèmia s’ha de fer online, fet que tanca les portes a moltes famílies, que no tenen ordinadors, connexió a internet o nocions bàsiques sobre com navegar i fer tràmits en línia. 

Reclamem, doncs, que les inscripcions tornin a poder-se fer de manera presencial a les escoles bressol, per així reduir les traves en l’accés a l’escolarització, que s’obrin més places públiques en les escoles bressol i llars d’infants, que els criteris d’admissió siguin més inclusius per als infants en situació de vulnerabilitat social, i que s’informi i es faci una difusió adaptada als mitjans de totes les famílies sobre la possibilitat d’escolaritzar els fills en llars d’infants. I, sobretot, que el Departament d’Educació compleixi amb l’objectiu de futur de garantir la gratuïtat en els cursos d’1 i 0 anys.

Fes possible que continuem acompanyant i fent costat a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. 

Fes voluntariat. Informa’t aquí.

Fes un donatiu aquí.

ReportatgeMés places públiques i criteris inclusius: els reptes pendents en l’accés a l’escolarització en l’etapa del 0 als 3 anys a Catalunya