Falten pocs minuts per les 15 h quan una de les aules de l’institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet es transforma en menjador, un migdia més. El servei de càtering ja ha portat el dinar i moltes mans adolescents s’afanyen a parar taula i servir l’àpat. A 90 kilòmetres de distància, a l’institut Salvador Espriu de Salt, el procés es repeteix. Són els nois i noies que participen en el servei Reforç de l’Alimentació Infantil en l’ESO (RAI-ESO), un servei de la Fundació Probitas que desenvolupa el Casal dels Infants ——en el cas de Santa Coloma de Gramenet, també amb el suport de l’Ajuntament—.
Què fa, però, que molts adolescents no tinguin accés a un servei de menjador? El punt d’inflexió és la incorporació de la jornada compactada a la majoria d’instituts des del curs 2012/2013, que ha provocat que molts d’aquests centres de secundària deixessin d’oferir el servei de menjador. “Ara els alumnes deixen d’estar acompanyats a les 14.30 h. Molts tenien una beca de menjador a primària. Ara, bé sigui per les dificultats econòmiques de la seva família o perquè els pares treballen i no són a casa al migdia, no poden dinar adequadament”, explica la Yurena Garcia, educadora del RAI-ESO de Santa Coloma juntament amb la Marta Roman.
Yurena Garcia (educadora): «Amb la jornada compactada, els alumnes deixen d’estar acompanyats a les 14.30 h. Sigui per les dificultats econòmiques de la seva família o perquè els pares treballen i no són a casa al migdia, no poden dinar adequadament”
Segons les dades del curs 2016/2017 recollides pel Síndic de Greuges en el seu últim Informe sobre els Drets de l’Infant, a Catalunya hi ha 310 instituts que no tenen ni servei de menjador ni cantina, més de la meitat del total de centres de secundària. En el mateix informe, el Síndic assegura que abans de la implementació de la jornada compactada es garantien “oportunitats socials i educatives que ara mateix no s’estan fent efectives per a una bona part de l’alumnat socialment desfavorit”, fins i tot per a aquells que tindrien dret a una beca de menjador. En el mateix sentit, el Parlament va aprovar el 2017 dues mocions que instaven a cobrir la demanda de menjadors escolars als instituts. Aquest reclam, compartit també des de les entitats socials, hauria de trobar resposta en el nou decret per regulars els menjadors escolars que ha de presentar pròximament el Departament d’Ensenyament.
Àpat, lleure i reforç escolar
Els adolescents que participen al RAI-ESO vénen derivats dels Serveis Socials municipals. En el cas de Santa Coloma, en alguns casos és el mateix institut Terra Roja qui posa en contacte les famílies amb el Casal dels Infants. Sigui quin sigui el canal, el servei és una resposta a la realitat social. Salt, per exemple, va ser el 2016 el tercer municipi amb més atur a Catalunya i el que tenia una proporció més gran de població aturada que no rebia cap prestació d’atur, segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. A aquesta fragilitat laboral cal sumar-hi les fortes càrregues que suporten les famílies: Salt va ser el mateix 2016 el municipi de Catalunya de més de 20.000 habitants amb més proporció de famílies amb més de tres fills (el 12%).
Més enllà del dinar, el RAI-ESO respon a una alta gran necessitat: la d’oferir activitats de lleure i reforç escolar fora de l’horari lectiu. A Salt tots els instituts i les escoles són de màxima complexitat, d’acord amb els criteris del Departament d’Ensenyament, que tenen en compte la situació socioeconòmica dels pares del centre, la proporció d’alumnes amb necessitats educatives específiques i la d’estudiants nouvinguts. Aquesta situació fa necessària mesures específiques per garantir l’èxit escolar en els centres educatius, tal com han reclamat la Coordinadora d’Ampa de Salt i la plataforma Salt’educa, de la quan el Casal dels Infants forma part. “Al RAI-ESO de Salt venen nois i noies de l’Institut Salvador Espriu i del Salvador Sunyer. N’hi ha que es troben en aules d’acollida, altres tenen necessitats educatives especials o estan en procés d’alfabetització. L’espai de reforç escolar és un suport important per a ells i elles”, explica l’Andrea Clemente, educadora del servei juntament amb en Fran Pérez i la Sonia Rodríguez.
Andrea Clemente (educadora): «Hi ha nois i noies ha que es troben en aules d’acollida, altres tenen necessitats educatives especials o estan en procés d’alfabetització. L’espai de reforç escolar és un suport important per a ells i elles”
Socialització, autonomia i hàbits saludables
Un cop a taula i mentre dinen, els adolescents reflexionen sobre la seva participació al RAI-ESO. El Javier, que fa 4t d’ESO, va arribar d’Hondures fa un any i creu que l’espai li ha facilitat l’adaptació a la seva nova realitat. “Aquí he pogut socialitzar molt, perquè fem moltes activitats en grup. A més, les educadores m’han fet suport a l’hora de resoldre dubtes de l’escola, sobretot amb el català”.
No gaire lluny del Javier seu la Sara, que destaca un dels punts forts del RAI-ESO: “Podem decidir com volem que sigui aquest espai. Fem assemblea tots els dimecres i podem proposar quines activitats volem fer i quines no ens agraden”. Amb aquesta llibertat, les educadores pretenen que els adolescents s’apoderin i reforcin la seva autonomia: “Tot ho preparen ells: serveixen el dinar, el recullen, preparen i dinamitzen les activitats… Nosaltres, com a educadores, només ens ocupem de donar forma a allò que ells han consensuat”, explica la Yurena. A Salt, en Moriba, que té 13 anys i fa 2n d’ESO, ja té pensada una activitat per proposar al grup: “Estaria bé fer un torneig de futbol o de ping-pong”.
Sara (participant): “Podem decidir com volem que sigui aquest espai. Fem assemblea tots els dimecres i podem proposar quines activitats volem fer i quines no ens agraden”
Un altre aspecte que té en compte el servei és la promoció d’hàbits saludables. Cal menjar-s’ho tot, prenent consciència de la importància d’una alimentació equilibrada, i rentar-se les dents després de dinar. “Abans als migdies estava sola, i hi havia dies que em quedava pendent del mòbil i gairebé no dinava”, explica la Sukaima, que fa 4t d’ESO i participa en el RAI-ESO de Salt. “Ara em segueix costant una mica menjar, però l’Andrea i el Fran estan pendents que ho faci”, afegeix. En l’estona d’activitats, a més, s’organitzen xerrades amb especialistes sobre temes d’interès per als adolescents. “El curs passat aquí a Santa Coloma vam fer un taller sobre sexualitat i afectivitat”, recorda el Javier.
Treball en xarxa i consciència
Com és habitual en tots els serveis que requereixen coordinació entre diferents equipaments amb funció social, el RAI-ESO facilita que l’equip del Casal dels Infants, els instituts i els serveis socials municipals treballin en xarxa per detectar situacions de risc i millorar l’acompanyament a les famílies. Tant a Salt com a Santa Coloma de Gramenet hi ha reunions periòdiques amb l’equip directiu dels instituts, els orientadors pedagògics, els tècnics d’integració social i altres professionals. “L’any passat hi havia una noia que sovint tenia atacs d’ansietat, i la psicòloga de serveis socials ens va ajudar a entendre el seu context i a gestionar la situació”, explica l’Andrea.
Tot i la suma d’esforços, i malgrat que altres entitats socials també ofereixen serveis perquè els nois i noies en situació social desfavorable dinin a l’institut, molts segueixen sense tenir accés als menjadors escolars. Mentre no arriba la resposta institucional, els mateixos alumnes tenen clara la seva opinió al respecte. Només cal escoltar la Sukaima abans que s’aixequi de la taula per començar a recollir: “Tu no saps si una persona té problemes a casa i no pot dinar, o si els seus pares treballen i no poden ser a casa. Tots els instituts haurien de tenir un menjador”.