La Maria Sevilla és docent precària i investigadora, i diu i llegeix poesia, tal com es defineix. També forma part del Casal dels Infants, des del 2020, participant en el programa Foment de la lectura. A través d’aquesta iniciativa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), escriptors i escriptores com la Maria comparteixen amb infants i joves del Casal un espai que promou la lectura i la llengua catalana. En el seu cas, comparteix tardes amb nois i noies del Casal Obert Adolescent (COA) del Raval. Parlem amb ella de com enfoca el taller i del seu impacte en el grup d’adolescents.
Com enfoques els tallers del programa Foment de la Lectura?
Treballo amb joves d’entre 12 i 16 anys, alumnat d’ESO, que moltes vegades tenen poc accés a la cultura i la llengua catalana, estan en risc d’exclusió social i són adolescents. Per tant, el meu repte és triple. Intento que es desenganxin de les pantalles, de l’efervescència de les xarxes socials, i trobin aquest espai de pausa de la lectura. També que ho facin en català i que agafin el gaudi per la lectura dels llibres en paper.
I tot plegat, amb quin objectiu?
Jo crec que l’educació pública, i en el cas del Casal dels Infants l’educació no reglada, hauria de ser un mecanisme per revertir les dinàmiques de reproducció dels privilegis i les desigualtats. Jo, quan treballo aquí, amb els nois i noies del Casal dels Infants, però també quan faig tallers a instituts o a les classes que faig de literatura i llengua a la universitat, vull pensar que contribueixo a aquest accés universal a la cultura, i a la llengua catalana, que per diverses circumstàncies sociolingüístiques aquí, a l’àrea metropolitana, diverses imposicions, polítiques lingüístiques de l’estat, pressió que exerceix el capital sobre la classe treballadora, doncs a vegades és un dret que no tot l’alumnat té.
La Maria Sevilla durant una de les sessions del Foment de la lectura
Sents que tu i el taller que els ofereixes sou un referent per a ells i elles?
Clar, és això: els espais educatius són moltes vegades l’únic lloc o l’única possibilitat per conèixer certs autors o entrar en contacte amb certs referents. A l’escola, moltes vegades, els referents que els donen, i jo crec que ha de ser així, són referents canònics. A mi també m’agrada de tant en tant portar-los un conte de Pere Calders o Mercè Rodoreda, un poema de Maria Mercè Marçal… Però també intento portar-los referents que són també canònics, però d’avui dia: poemes musicats d’Enric Casasses, contes de Martí Sales… Treballem, a vegades, també amb cançons, des de Joan Colomo a Santa Salut.
Aquests referents els permeten establir una relació diferent a la que tenien amb la llengua catalana?
Un dels problemes que tenim aquí, a l’àrea metropolitana de Barcelona, és que molts joves només vinculen el català a la institució, en aquest cas amb l’acadèmica. Jo intento aconseguir que vegin que es pot fer servir per a tot, evidentment.
També penses en generar-los pensament crític i despertar la seva cretativitat.
M’agrada vincular el que llegim a efemèrides culturals i a temes d’actualitat. Cal vigilar, perquè són adolescents, i per definició es reboten, si et poses massa pedagògic o didàctic, posen distància. Però sí que hem fet lectures feministes, o quan va començar l’última ofensiva a Gaza vam escoltar poemes musicats en català de la poeta palestina Rafeef Ziadah… En aquests moments aconsegueixes que s’obrin, que et facin aportacions sobre les seves circumstàncies vitals, i és maco perquè ho estan fent a partir d’un text literari. Fem exercicis d’escriptura creativa, a partir de poemes que els demano refer, i fent-los algun noi o noia ha acabat escrivint una cançó, que potser no és el que havia demanat, però aconsegueixes que treguin un interès genuí per la literatura, per la llengua o per la cultrua.
Ajuda’ns a garantir l’accés a la cultura i a la llengua catalana a tots els infants, joves i famílies que participen en el Casal dels Infants.
Fes un donatiu
Fes voluntariat