1 de cada 3 infants a Catalunya, en risc de pobresa o exclusió social

28/02/2024

A Catalunya, 442.300 infants (un de cada tres) van patir risc de pobresa o exclusió social el 2023, segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida publicades el 26 de febrer per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Són 6.000 infants més que l’any 2022, i la infància segueix sent la franja d’edat que més es troba en aquesta situació, per sobre del conjunt de la població de totes les edats (una de cada quatre persones s’hi troba).

Les dades tornen a indicar que el risc de pobresa o exclusió social en la infància a Catalunya és un problema greu i cronificat (en l’última dècada, la proporció d’infants que s’hi trobaven ha estat sempre superior al 30%, excepte el 2016). El risc de pobresa o exclusió social es mesura amb un indicador europeu de referència conegut, com a taxa AROPE, i té en compte la població que viu amb ingressos inferiors al llindar de la pobresa, pateix privació material i social severa o viu en una llar amb baixa intensitat del treball.

El risc de pobresa, concentrat en determinats barris

Si tenim només en compte el risc de pobresa, i per tant els ingressos de les famílies, el 2023 va afectar a 363.900 nens i nenes, un 26,8% del total. Suposa 14.000 infants menys que l’any passat, seguint la tendència de millora en aquest indicador que s’ha donat des del 2021, després que en plena pandèmia es registrés la pitjor xifra en l’última dècada (462.000 infants en risc de pobresa el 2020, un 33,4%).

Més enllà d’aquesta fotografia general, quan mirem el detall de les xifres per districtes en trobem amb xifres de pobresa infantil molt més altes. El 2021, any amb les últimes dades disponibles, 23 districtes de 19 municipis de Catalunya tenien una taxa de risc de pobresa entre els infants igual o superior al 50%, tenint en compte el llindar de pobresa de tot l’estat i segons dades de l’Atles de Distribució de la Renda de les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística.

Despeses de necessitats bàsiques inassumibles

És alarmant, així mateix, que un 10,9% dels infants (131.500) va patir privació material severa, és a dir, que les seves famílies no van poder fer front a la despesa de necessitats bàsiques, en un context d’inflació. La proporció d’infants en aquesta situació ja havia crescut en els últims sis anys (des del 2016, quan només s’hi trobaven el 6%).

Cal destacar que gairebé la meitat dels infants (44,6%) viu en famílies que no poden fer front a despeses imprevistes, més nens i nenes que el 2022 (39,7%). En un de cada cinc infants, a casa no es poden permetre mantenir l’habitatge a temperatura adequada (20,5%) i un de cada tres viu en llars que no poden fer vacances com a mínim una setmana l’any (31,5%).

Tenir fills dispara el risc de patir pobresa

Les famílies amb fills a càrrec segueixen patint un risc de pobresa (22,7%) molt més alt que les que no en tenen (13,1%), i el doble que les llars amb dos adults sense fills a càrrec (11,7%).

El pitjor context segueix sent el de les famílies monoparentals, un 80% de les quals les encapçalen dones. Una de cada tres d’aquestes famílies es troba en risc de pobresa. Tot i que la dada continua sent preocupant, cal assenyalar una evolució positiva en els últims dos anys (el 2022 s’hi trobaven el 39,3% i el 2021 més de la meitat, el 51,9%).

Les prestacions socials, insuficients contra la pobresa infantil

La infància és també la franja d’edat que menys aconsegueix sortir del risc de pobresa gràcies a les transferències socials (pensions i prestacions públiques). Poc més d’un de cada cinc infants (22,3%) supera el risc de pobresa gràcies a aquestes ajudes, que permeten, en canvi, que més de la meitat del conjunt de la població de totes les edats (55,2%) se’n surti.

4 claus contra el risc de pobresa o exclusió social en la infància

Des del Casal dels Infants destaquem quatre mesures clau per garantir els drets dels infants i adolescents desfavorits i protegir-los del risc de pobresa o exclusió social, molt alineades amb algunes de les propostes plantejades pel Sindic de Greuges en el seu últim informe anual sobre els drets de l’infant.

Més prevenció amb serveis de suport social i educatiu

Només un 5,7% dels infants en risc de pobresa i un 13,2% en pobresa severa accedeixen a serveis d’intervenció socioeducativa, com els que tirem endavant al Casal dels Infants. Aquests serveis tenen un paper clau en la prevenció de situacions de vulnerabilitat, i reclamem que comptin amb recursos per arribar a més nens i nenes.

Una prestació universal per a la criança

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) no han aconseguit millorar l’impacte insuficient de les prestacions socials en la reducció de la pobresa infantil. Més enllà d’avançar cap a una gestió unificada de totes dues prestacions, com ja s’ha anunciat, i de millorar-les, des del Casal dels Infants reclamem una prestació universal per a tots els infants.

Més infants desfavorits a les escoles bressol

L’accés a educació i a suport en la criança en l’etapa dels 0 als 3 anys és una eina clau contra la pobresa infantil. Proposem establir criteris de prioritat en l’escolarització a les escoles bressol que afavoreixin els infants en risc d’exclusió social i reservar-los més places. Partint sempre d’aquesta prioritat per als infants desfavorits, cal avançar en la universalització i posteriorment en la gratuïtat de tot el primer cicle d’educació infantil.

Aturar els desnonaments d’infants

El 2022, 4.000 famílies amb infants/adolescents a càrrec van patir un desnonament a Catalunya, segons el Síndic de Greuges.  Reclamem que els grans tenidors compleixin amb l’obligació d’oferir un lloguer social a famílies en risc d’exclusió social abans de desnonar-les. Quan la responsabilitat de reallotjar les famílies recau en les administracions públiques, aquestes han de garantir condicions adequades per als infants, fent prevaler el seu interès superior i evitant solucions temporals i precàries com albergs o residències.

Notícia1 de cada 3 infants a Catalunya, en risc de pobresa o exclusió social